Ben poques festes gastronòmiques estan tan ben documentades com l’Epifania i molts pocs dolços tenen una relació tan clara amb la bona i la mala sort com el tortell de Reis. És una dualitat que ja coneixien els romans quan es divertien a les Saturnals, les festes d’hivern que coincideixen amb Nadal.

De la mateixa manera que fem nosaltres, es repartien un pastís que tenia amagada una fava. Aquell que la mossegava era coronat rei. Al voltant de les faves hi ha diferents lectures. Unes, de tradició romana, les converteixen en verdures virtuoses que regeneren els camps, mentre que altres les transformen en signe de mal averany. Segons sembla, els filòsofs grecs seguidors de Plató els tenien autèntic terror, mentre que els àrabs les valoraven com a portadores de felicitat.

L’Església va assimilar la Saturnal a l’Epifania, la festa dels Tres Reis Mags, i va transformar la galeta de farina de blat romà en un tortell de Reis. Amb el canvi, la fava va deixar de donar bona sort, perquè aquesta corresponia a una petita figura del Nen Jesús.

Així estaven les coses quan el dia 30 de desembre de 1792, en plena Revolució Francesa, el ciutadà Escipión Duroure va demanar i va aconseguir del Consell general Revolucionari que la festa del sis de gener, coneguda com la dels Reis, es transformés en la dels sans-culottes, i el tortell, en galeta de la llibertat. Mitjançant el decret es recupera la fava de la bona sort i es deixa en oblit el Nen Jesús i qualsevol altra mena de corona. Però les revolucions, fins i tot les pastisseres, no duren gaire, i tan bon punt Napoleó Bonaparte es va convertir en emperador, es va donar l’ordre que la figura de la bona sort tingués corona, mentre que a la fava li va correspondre el costat fosc del tortell.

El 1814 es feien tortells, o més exactament “galetes de Reis” de fantasia, fins i tot de pasta fullada i nata, mentre que a la resta del món cristià es va mantenir la tradició lligada a la suavitat del brioix i el farciment de massapà.

D’aquest últim se sap que respon a un mot en llatí que dóna origen a una nova paraula “marzapanus”. Segons el parer de Coromines i Lujan, “marzapanus” designa el dolç típic de Nadal, el massapà.

A París i en plena llibertat creativa es va produir una batalla entre pastissers i forners. Uns eren partidaris de la màxima complicació de l la massa de la farina i els forners, no. Els dos gremis pretenien l’exclusivitat d’un tortell que s’havia enriquit amb figures de porcellana. La batalla per l’exclusiva de venda, tal com va passar anys més tard a Espanya, va quedar en taules.

La tradició catalana implica la compra d’un tortell farcit de massapà, amb corona daurada, una fava i una figura, més una decoració de fruita confitada que li dóna originalitat, ja que un altre tipus de tortell pròxim als nostres costums nadalencs, com són els provençals no tenen el color brillant i festiu que donen les cireres, les taronges i altres fruites confitades. A sota s’hi amaga l’equilibri màgic entre la fava i un dels Reis. La figura del Nen Jesús ha desaparegut i les figures que hi apareixen són fabricades a Taiwan, d’estètica cada vegada més allunyada de la inicial. Però si mirem la nostra casa guarnida per aquestes festes, la majoria també vénen d’aquesta part del planeta.

També s’hi troba una petita tarja amb un poema dedicat al tortell de Reis. Hi ha de diferents composicions, aquí n’exposem la trobada en el tortell de Reis de l’any 2009:

Feliç Tortell de Reis

Ve-t’ho aquí el tortell de Reis
tradició d’una gran festa
en la que dues sorpreses hi ha
pel qui la sort tindrà.
Ben amagades s’hi troben
una fava i una figura;
qui ho hagi de tallar
que no faci entremaliadures.
Qui al mastegar a la boca es trobi
una cosa consistent
el pitjor tindrà la fava
i el millor la figura.
Si la fava ha sortit
el tortell s’ha de pagar
si la figura és
coronat i Rei seràs.