Aquest any 2006 hem anat celebrant cadascú amb els familiars i amics la seixantena. D’ençà dels cinquanta ja han passat 10 anys i molts esdeveniments. Qui ho diria!

Tots nosaltres vam ser concebuts com a primer o segon fill al primer decenni de la dictadura, quan els nostres pares van creure que podien arriscar-se a portar un fill al món, malgrat que la misèria i la desolació de la guerra encara era força patent.

Vam tenir una infantesa diferent segons el lloc on estàvem cadascú de nosaltres i, també, depenent de les possibilitats econòmiques de cada família. Els nostres pares van vetllar per fer-nos-la suportable i, fins i tot, de bon record. Com que el poder adquisitiu era poc, tampoc no se sospirava a gran cosa més.

Han passat els anys. Hem viscut ja moltes coses. I fer seixanta anys és cosa prou seriosa. Els nostres avantpassats –no massa llunyans- ben just hi arribaven. Una persona de la nostra edat actual era considerat com un vell, sense cap mena d’eufemisme. Avui, tots nosaltres ens sentim ben lluny d’aquella imatge caduca i ens esforcem al màxim per no transmetre-la.

La ciència ens ha permès una vida molt més llarga. A bona llei, hem cobert només dues terceres parts de la ruta. Per tant, ens resta encara un bon tram a recórrer. Diuen els orientals que a partir d’aquesta edat tenim dret a una vida nova.

Arribats a aquesta efemèride, pensem que és oportú fer aquesta parada i fonda. Bo és aprofitar el replà d’aquest aniversari per retrobar-nos amb nosaltres mateixos. El recorregut que ens falta serà convenient aprofitar-lo al màxim. No oblidem que allò que compta no són els anys que passen sinó els anys que es viuen.

Per tot això, encara que no et conec, pel simple fet de ser coetanis ja imposa un caràcter especial i, a més, coneixent els teus dos fills, et dic que n’has de estar orgullós perquè sentint parlar la Rosa explicant la celebració del teu aniversari, ja en vaig tenir prou. Els ulls li parlaven, i aquests no menteixen.

Ara cap els 61! Bones Festes.

Article lliurat a mà a la companya mestra Rosa Tuset amb motiu  del 60è aniversari del seu pare