Vaig “heretar” del meu germà el llibre Alicia en terres de meravelles de Lewis Carroll, amb traducció de Josep Carner i dibuixos de Lola Anglada en una edició de 1927. Li havia regalat una família benestant perquè no se li fes tan carregosa una llarga convalescència. És un llibre admirable tant pel llenguatge emprat com pels extraordinaris dibuixos. Força anys després, el 2005, vaig comprar una nova traducció de la mateixa obra. I quina fou la meva sorpresa en llegir només la primera pàgina que en comparar-la amb la versió de Josep Carner, semblava que no llegia la mateixa obra. Dues traduccions, dues versions d’una mateixa obra.

Quan la María Jesús Fuentes, professora del Col·legi Sant Miquel, escriptora i col·laboradora de Ràdio Molins de Rei, em proposà la traducció del seu llibre de relats CÀNON CIRCULAR, després de dir-li que sí, em va venir a la memòria el fet explicat més amunt, cosa que m’obligava a ser molt curós i, a més d’interpretar l’esperit havia d’interpretar la lletra. Així, davant de cada relat fins que no havia captat tota l’atenció, tot el fons, no començava la traducció. D’aquesta activitat n’he après moltes coses. I el primer que he constatat és que traduir és un art difícil. Sobretot si es tracta de la traducció d’un text literari. He après que s’ha de conèixer bé la llengua original del text i també, naturalment, la llengua a la qual es tradueix. L’estil, la sintaxi o les frases fetes demanen una gran capacitat interpretativa.

La traducció literal no sempre és fidel. He procurat, fins on m’ha estat possible, el ritme, la música de la frase original. No ha estat fàcil. A més del domini lingüístic, cal tenir una sensibilitat especial. En les xerrades amb la María Jesús hi hem arribat. I també he après la capacitat de dubtar. A vegades, el que volia dir l’autora no era el que a mi em semblava molt clar.

Naturalment no hi ha cap norma per saber quan s’ha de dubtar. Aquí va ser com vaig comprendre la labor del traductor, com em va aparèixer l’instint de traductor. Potser la paraula original té unes altres accepcions que, si no es va amb compte, no són les més corrents. Encara que la feina de traducció és feixuga, m’ha estat molt gratificant. Si abans coneixia a la María Jesús com a companya de professió i per uns lligams literaris comuns, a mida que he anat traduint els seus relats he entès força bé la seva filosofia de vida que, en tot moment, traspua en el CÀNON CIRCULAR.

L’autora escolta el seu interior i després trasllada al paper el que el seu interior li apunta. Partint d’aquesta premissa, com a traductor he tingut molt clar un ensenyament: havia d’actuar sentint o procurant sentir el que el seu interior li havia dictat. I també he tingut molt clar que l’obra és de l’autora. Com a traductor havia de comprendre l’obra que estava traslladant a una altra llengua. L’havia de comprendre tal com l’autora l’havia concebuda.

M’he acostat a l’autora com un actor al personatge que representa, però sempre guardant una certa distància que m’ha permès ser objectiu. Perquè la finalitat d’una traducció no és la d’explicar o d’interpretar, sinó guardar el misteri de les paraules.

Octavio Paz va dir en una ocasió: Traduir un poema és crear-ne un altre. He estat conscient que el silenci de l’obra literària de la María Jesús és més important que les paraules que conté, perquè els mots no ho poden expressar tot, no poden expressar l’essencial.

El proper dissabte, dia 22 de novembre, a les 12 del migdia farem la presentació del llibre de María Jesús Fuentes Roldón EL CÀNON CIRCULAR a l’Aula de Cultura de Caixa Penedès. Esperem gaudir de la vostra presència per donar a conèixer aquesta interessant obra en edició bilingüe. Hi esteu tots convidats.