La veu és un dels elements més bàsics i a la vegada més emocionant dels que l’ésser humà disposa per a comunicar-se. La ràdio és un mitjà en el que només amb aquest recurs, amb la veu articulada en forma de paraules es poden fer grans coses. La ràdio permet que quelcom tan senzill o inevitable com és el parlar: una xerrada, un diàleg, sigui força memorable. I sense necessitat d’un element tan present avui dia com és la imatge, encara que la ràdio hagi de lluitar molt. Però paradoxalment, avui en dia l’entrevista, que requereix un tempo i un temps, ocupa moltes hores en la programació, encara que s’ha de dir també, que les paraules radiades solen tenir una mera funcionalitat. A la ràdio s’ha de parlar per no callar, no supleix res a les paraules. Per això moltes vegades, també, no tot el que es diu pot ser interessant per a tothom. Aquí és on es veu la vàlua de qui està davant del micròfon.

La ràdio avui dia és quelcom que ens acompanya o distreu i gran part de la seva programació l’ocupa la música o la informació més propera, la rabiosa actualitat apta per al magazin de matí o de tarda. Els que treballeu a la ràdio heu de pensar que mai, a nivell general, podreu competir amb la televisió. El poder de la tele és massa fort. Malgrat tot, la ràdio ha tingut –naturalment- grans veus i entrevistadors que han donat dimensió al diàleg radiofònic.

Crec que avui els factors en una entrevista per la ràdio han de passar de ser preguntes i respostes només. També el ritme pausat i els silencis clamorosos són factors i recursos essencials en les entrevistes. (I això, Carme, ho fas molt bé). Silencis que porten a l’entrevistat a acabar aportant més informació de la que en un principi tenia previst dir. Això només es pot fer en entrevistes de pes, no es pot fer mai en entrevistes de fets concrets, d’actes a explicar o a exposar. Aquests tipus d’entrevistes que per despullar el personatge s’ha d’anar en compte, s’ha de crear un clima idoni, fet que sentirà l’oient com a part integrant d’aquell caliu creat per l’entrevistador a través de les ones. (I això Carme, ho fas molt bé). Els ritmes vitals estaran més ralentitzats, amb el que el procés comunicatiu, el triangle entre entrevistador, entrevistat i oient encaixarà a la perfecció. (I això Carme ho percebo en escoltar-te en el programa Molta Moral).

L’entrevista és selecció. Elecció primer del personatge, després el moment de l’entrevista, al final s’hauran d’extreure les idees centrals i elegir la frase com a titular, però, per tancar.

Carme

potser pensaràs que vull entrar en un món que no és el meu. Ans al contrari, després d’escoltar-te molts dissabtes, veig que la ràdio que fas no és un simple passatemps, sinó que hi ha espais variats i el que més m’atrau és el clima que es traspua en les entrevistes.

Amb aquestes observacions amateurs, t’encoratjo