Als carrers per on circulem ja fa temps que de corbates se’n veuen poques i, una vegada arribat el temps de calor, ni camises de mudar ni americanes. La distinció i el bon gust, que per cert no haurien de tenir res a veure amb la ideologia ni amb el poder adquisitiu, fan el món més agradable als ulls. Però també cal tenir sentit comú amb els termòmetres enfilant-se al mateix ritme que els preus, no té lògica posar-se un nus al coll, camisa amb màniga llarga i americana.

De fet, aquest debat ja fa temps que està superat i a moltes institucions i empreses se n’està lliurant un altre: si és apropiat que els homes portin pantalons curts o no. Perquè, si les dones poden anar amb faldilla sense cap problema, els homes que volen portar pantalons curts els diuen que no és adequat. Tirarem enrere i recorrerem a un episodi històric. L’escenari on va tenir lloc són les illes Bermudes.

Tot i que aquell petit arxipèlag al mig de l’Atlàntic és més a prop d’Amèrica del Nord que d’Europa, és un territori que forma part de la corona britànica. A principis del segle XX els seus habitants tenien una vida força tranquil·la, però tot va canviar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Aleshores l’illa principal es va convertir en base naval de l’armada del Regne Unit que operava en aquella àrea de l’oceà.

Això va anar molt bé a certs empresaris locals, com ara Nathaniel Coxon, que regentava l’únic saló de te que hi havia a les Bermudes. Els oficials britànics, que podien ser al mig del no-res però no perdien els bons costums, el van convertir e un punt de trobada durant les seves estones de descans. En Coxon estava encantat perquè el calaix s’anava omplint mentre les teteres no paraven de fumejar...però els seus treballadors no paraven de suar. Entre la calor pròpia del clima i l’altíssima temperatura del local amb tanta aigua bullint, allò era un suplici. Tant, que els cambrers li van demanar a l’amo si podien portar un uniforme que no fos la jaqueta blava i els pantalons caquis. No se sap si va tenir la pensada Coxon o no, però en comptes de buscar-los roba nova, va tirar pel dret i va retallar el camal dels pantalons. I a servir te, que la caixa no s’omple sola!

Es diu que allò no va passar desapercebut al contraalmirall britànic Mason Berridge, que va decidir que si els autòctons feien servir pantalons curts, les seves tropes farien el mateix. I així va ser com l’oficialitat de Sa Majestat que operava a les zones tropicals va incorporar aquesta peça al seu uniforme. Això sí, amb sabata tancada i mitjons fins als genolls.

Mentre a l’illa cada vegada més gent va començar a vestir pantalons curts de manera habitual i durant la dècada del 1920 els empleats de la banca els van acabar posant de moda. Allò passava al mateix temps que arribaven els primers turistes britànics i americans, que van imitar els autòctons i van importar-ho als seus països. Poc després va arribar l’alta costura, que va fer pujar aquella peça de vestir a les passarel·les. El 1948 la revista Vogue va parlar per primera vegada de les “Bermuda shorts” a les seves pàgines.

Les illes Bermudes tenen aquest nom perquè van ser descobertes pel navegant José de Bermúdez pels volts de 1505.

En resum, que si ara passem més calor que a les Bermudes, potser hauríem de ser llestos com els britànics i portar uns pantalons curts ben elegants, perquè es pot anar fresc amb classe.