Les fonts naturals havien estat uns llocs on, força sovint, les persones hi anaven a berenar i a omplir un càntir o una garrafa d’aigua fresca i regalada. Ara és ben evident que estem en un altre temps i amb unes altres maneres de fer. L’enyorança per les fonts no forma part de les nostres vides, moltes de les quals fins i tot se’ns fa complicat de situar-les i trobar-les en el seu punt just. Són molt poques on la gent encara hi pot anar a buscar aigua.

La font de can Vilagut està emplaçada en un fondal ombrívol i ample, voltada d’alguns lledoners que voregen el marge dret del torrent de la riera d’en Bonet. Antigament, la família Vilagut, propietària dels terrenys, s’acostava els dies festius fins a la font a dinar i passar el dia. Una taula de pedra amb uns bancs i un pedrís allargat feien de l’indret un lloc acollidor en qualsevol època d l’any. Per sobre la font hi ha un pou artesà senzill i funcional que a certa profunditat capta les surgències d’aigua que, mitjançant una bomba hidràulica i unes conduccions, encara ara rega els terrenys de la finca.

Posteriorment, aquest indret va ser arrendat a una família que va canalitzar l’aigua de la font a una bassa que regava els horts propers. També a tocar de la font van construir una cas d’obra que l’Ajuntament va clausurar per ser il·legal. Una vegada acabat l’arrendament, el terreny va quedar erm i amb una quantitat de brutícia escampada pel fondal, on senyoregen matolls i esbarzers.

El març del 2015, l’entitat barcelonina Fes Fonts Fent Fonting van desbrossar la zona i també van arranjar la font tant com van poder. Sobre l’estudi que en van fer de la font van dir: “És una construcció molt antiga aparentment ben conservada, formada per una petita galeria amb les parets interiors de pedra i la volta del sostre de totxo massís.

La galeria és petita, d’uns dos metres de fons amb el terra ple d’aigua entollada. Des de l’exterior es veu la reixa de ferro que fa de porta, a la dreta de la qual i a la part de baix hi ha la pica i a la part de dalt hi ha un rètol de mosaic amb el nom de la font, un dibuix de la masia i les dates 1786, 1951. A pocs metres hi ha una taula de pedra i tres bancs al seu voltant”.

Si no hi ha hagut últimament cap desbrossament, l’indret torna a acumular escombraries i, malauradament, el que havia estat un bonic paratge no invita a quedar-s’hi una bona estona en una bona passejada.

“A l’hora que el sol es pon,
bevent el raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa”

Joan Maragall