Bona nit i benvinguts i benvingudes en aquesta trobada per celebrar i fer una estona de caliu amb les persones que celebreu aquest any el vostre aniversari.

Fray Luis de León va ser un religiós i escriptor del Renaixement espanyol. Va ensenyar filosofia a la universitat de Salamanca, on va ser acusat per la Inquisició d’haver traduït parts de la Bíblia que es van jutjat poc ortodoxes. Així que durant quatre anys, va romandre empresonat sense conèixer a penes les causes del seu tancament. El 1576 surt lliure de la procés de la presó i torna a la seva càtedra de Salamanca amb la famosa frase “Decíamos ayer...” que indica el seu triomf sobre els seus enemics, i un cant d’esperança a seguir amb la labor pedagògica, fruir del seu treball i continuar agraint a la vida tot el que li havia donat.

Jo també us deia fa deu anys en la trobada de la seixantena: “Han passat els anys. Hem viscut moltes coses...” I ara arribats a la setantena, torno a dir el mateix. Han passat els anys. Hem viscut moltes coses.

El nostre poeta Miquel Martí i Pol, en un dels seus versos ens diu:

Viu el present

L’únic real i existent és l’etern present. La vida és un procés en marxa que mai no s’atura. Cada instant, cada moment és únic, no es pot repetir... de seguida entra en el regne del passat. Cal aprendre a gaudir del present, cal aprendre a estat atents i viure com si avui fos l’únic dia de que disposem en les nostres vides.

Un proverbi xinès diu: “Gaudiu avui. És més tard del que et penses”. Traieu profit del moment. Feu ús dels vostres ulls com si demà no poguéssiu veure. Escolteu la música de les veus, el cant del ocells, com si demà no ho poguéssiu escoltar, toqueu els objectes com si demà haguéssiu de perdre el sentit del tacte. Aspireu els perfums de les flors, assaboriu cada menjar com si haguéssiu de perdre el gust i l’olfacte.

Massa vegades vivim l’avui sense haver-nos desfet de la crossa del passat. Vivim massa pendents d’invertir per al futur. I és així que passem pel nostre present, pel nostre ara, sense adonar-nos del que vivim perquè no estem atents. Passem per la vida, però la vivim realment?

El vostre temps és l’ara. Amb l’arribada de la setantena. Aquest és el vostre ara, aquesta ara que només es pot viure un cop, aquest moment nou i singular de l’univers que no es repetirà i que no podeu ni podem desaprofitar.

Cal obrar en tot moment en aquest inici d’una nova dècada com si cada minut de la vostra vida fos el primer dia de la resta de la vostra vida. Allò que feu avui determinarà allò que sereu demà. Penseu que la vostra vida és una cadena d’instants, de possibilitats de créixer i d’aprendre.

Mireu aquest dia! Doncs és la vida, la mateixa vida de la vida. En el seu breu curs estan contingudes totes les veritats i les realitats de la vostra existència: la benedicció del creixement, la glòria de l’acció, la resplendor de la bellesa. Ahir no és més que un somni i demà és només una visió. Si viviu bé avui fareu que l’ahir sigui més llunyà. I demà una visió d’esperança. Per això, mireu bé aquest dia! Aquesta és la salutació al nou dia que és el demà.

Voldria que tots els que estem aquí, d’edats diverses, procuréssim ser feliços. Amb això donaria per cert allò que digué Abraham Lincoln: “La majoria de les persones són més o menys felices quan s’ho proposen”. Ser feliç és quelcom que surt de dins.

Precisament avui fem viure únicament el dia d’avui, sense ocupar-nos dels nostres problemes existencials en la seva totalitat. Agradables, amables, generosos, no massa crítics ni tampoc voler imposar als altres les nostres conviccions.

En aquesta nova etapa de la vostra vida, recordaré les paraules de l’actriu Susan Sarandon: “Desitjo arribar a una edat avançada, quan la meva aparença exterior sigui cada cop menys el tema i jo sigui important”.

Sapigueu viure aquest període vital amb plenitud. I, una última cita que vaig sentir: “Jo no celebro que em faig més gran, sinó que em faig millor”.

Quan ens trobem, de tant en tant, recordem el passat però, tot i això, el passat que recordem no és igual que el passat que hem viscut. La nostra memòria és selectiva. Les nostres experiències són constantment re-elaborades des del nostre present i és bo que sigui així.

I ara, des d’aquí, voldria recordar alguns fets i persones de la nostra infància. L’any 1947, l’any del vostre naixement, el rector de la parròquia de Bonastre era mossèn Miquel Bonet, qui va ser qui ens va batejar. Durant el seu rectorat, el cor de la parròquia va tenir el seu millor moment cantant les misses pontificals de Perosi. I els pagesos del poble, van aixecar les parets actuals del Sagrat.

Malgrat la crisi general, Bonastre presentava aquell any una activitat que fins i tot contrasta amb etapes interiors més folgades o de menys privacions. Així hi havia aquests establiments: 4 adrogueries, 3 de carn fresca, 2 de queviures, 1 de fruits, 3 forns de pa, 1 de venda de llet i 1 de peix fresc. Vins a l’engròs 2, un barber, dos fusters i dos ferrers i el Sindicat Agrícola Sant Isidre amb cafè.

I al carrer Muralla hi havia aquell estudi de nens i nenes separats. El dels nens a càrrec del mestre Josep Sales (Mero) i el de les nenes, de la senyoreta Dolors. I ara, a l’hora de recordar aquells anys infantils, em ve a la memòria com ens feien aprendre les Tablas de Multiplicar. Ho fèiem en castellà, com era mandado, i cantant. Doncs ara, tots, sense vergonya, podríem canta la tabla del 7. Vinga doncs:

Siete por cero, cero, siete por una, siete,..., siete por diez, SETENTA!

Felicitats a tots i a totes!