El creixement demogràfic de la vila i la creació i el desenvolupament de noves indústries va fer que el tradicional ferrer, per ell sol, ja no pogués abastar totes les necessitats de proveïment, ja que els nous oficis utilitzaven també cada cop més eines, claus i utillatges.

Aquesta situació va comportar que el gremi de ferrers es dividís en especialitats: armers, clavetaires, ferrers de tall, serrallers, manyans, calderers, ferradors, etc., els quals proveïen un mercat cada cop més exigent.

Algunes d’aquestes especialitats encara es podien trobar fins als anys noranta, com és el cas de la família Font, coneguts per cal “ferrer de tall”, que un tal Ramon Font l’any 1740 estava establert en un lloc del camí ral a Barcelona -on actualment es troba el carrer Carril- i que forjava i esmolava eines de tall. L’any 1882 es traslladaren a la Carretera, on acabaren la seva activitat.

Un altre ferrador i clavetaire era cal Ripoll, que s’establí a Molins de Rei abans de l’any 1760. Estava en un antic edifici del camí ral, situat on actualment es troba el número 42 del carrer Carril, lloc en què hi treballaven diverses generacions d’aquesta família. L’any 1824 es traslladaren a la Carretera, on continuaren fins a l’any 1900 en què van arrendar la ferreria a Cristòfol Soler i Camí, i on el seu fill Pere Soler i Deus hi continuà la seva activitat fins a l’any 1976, traslladant la seva activitat en un altre local.

Eloi Bergadà ens explica que per mitjà d’uns llibres de comptes de la família Ripoll, que ocupen des de l’any 1787 fins a l’any 1831), pogué comprovar les tasques de què més s’ocupaven. Elaboraven i reparaven estris tant diferents com els cèrcols de les botes i de les portadores, les galledes o les maces per estellar la llenya, golfos, baldons i forrellats per a les portes. També forjaven anelles, corrioles i claus de mides vàries. No obstant això, en el treball en què més s’especialitzaven era en ferrar animals i llossar tota mena d’eines. Per aquestes dues feines tan concretes, el ferret tenia establerts un abonaments anyals amb diverses famílies de la vila, les quals pagaven el ferrer amb diners, espècies o bé jornals, segons s’hagués pactat. Les espècies més utilitzades eren blat, mestall, mongetes i glans. També barralons de vi i oli, carbó i llenya de coure, i carretades de fems. També es feien pagaments amb jornals a la vinya i viatges amb animals o amb el carro per trajinar el que calia al ferrer.

Un altre ferrador era el Miret, establert a la Carretera pels vols de l’any 1880, on els seus descendents continuaren l’activitat i més endavant com a taller mecànic.

I no volem deixar de recordar Cal Permanyer. Era un calderer, també establert a la Carretera, en el taller del qual es construïen i reparaven tota mena d’estris d’aram, una activitat que es mantingué fins a l’any 1967 en què va morir l’últim artesà de la família. Cal destacar que tot el conjunt d’eines del taller va ser donades per la família al Museu de Molins de Rei on són exposades.

Una altra faceta del mestre ferrer era la construcció de les reixes de finestra i les baranes de balcó que podem observar si passegem pels carrers de la vila. Al Museu Municipal, a la secció de material de forja, s’hi mostra el perfecte dibuix de Jaume Font i Mora, dels anys 1950, d’una magnífica reixa que tingué tan pròxima, davant gairebé de cal Veterano. Aquesta reixa estava col·locada a la rústega casa número 96 del carrer Major, enderrocada el 1956. Havia estat l’Hostal Pedrerol, després popularment cal Jandet. Era un ben conservat portal de pedra de punt rodó. L’interior de la casa (segons explica Joan Pi a la revista El Llaç, núm. 333-Març 1999) estava molt deteriorat i fou adquirida per Domènec Brasó i Domingo. Va ser president del primer patronat del Museu, el qual manifestà el seu bon interés a conservar la reixa de la vila. D’aquí ve que la instal·lés a la porteria de l’interior de la finca Torre Muntant del carrer Puigcerdà. L’Asssociació d’Amics del Museu i el Museu Municipal han fet un seguit de passos per recuperar aquesta reixa, però de moment no hi ha hagut cap resultat satisfactori.