En Carles em va proposar fer una tria d’un conjunt d’acudits recollits a través del seu programa CARLES I OLÉ! de Ràdio Molins de Rei i també la seva adaptació al català. Després em demanà que li fes el pròleg per aquest nou llibre d’acudits i aquí estem.

Conec el Carles des dels anys 60, quan va deixar el seu poble, Talarn, per instal·lar-se a Molins de Rei amb el seus pares. La seva primera vida escolar fou al Col·legi Sant Miquel. Recordo els seus primers temps. Venir d’una escola rural unitària a una escola graduada, amb uns horaris i disciplina diferents, sempre és un xoc. No obstant això, mai va perdre el riure ni el somriure. Després seguí el seu camí cap a nous horitzons. Formà una família i la vida li ha transcorregut entre alegries i moments difícils. Conscienciat pel problema que va viure en pròpia pell es dedicà a potenciar en un primer moment l’ajut a la infància a la Fundació Enriqueta Villavecchia i després amb l’Associació de Familiars de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) per mitjà dels llibres d’acudits.

Amb aquest són cinc els llibres de reculls d’acudits en català que ha publicat. Tots ells, per donar un aire optimista a la vida, comencen amb la paraula riure. Si consultem el diccionari veurem que riure és fer el moviment peculiar dels músculs de la cara, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament de l’emissió de sons explosius del pit i de la gola, amb que se sol manifestar una alegria viva i sobtada. I un dels exemples que posa diu: Riure per les butxaques, riure molt. Aquest fou el primer llibre que publicà en Carles el 1983. Del pròleg de Jordi L.P. en vull subratllar l’última frase: “Si riure és sa, riure per una bona causa és la glòria, oi, amics?

El segon llibre Riure per viure es va publicar l’any 1998 i fou prologat per Carles Fisas. Ressaltarem el següent paràgraf: “Explicant acudits, i a vegades fingint bon humor, s’arriba a gaudir del bon humor que es fingeix, la qual cosa actua beneficiosament sobre el que fingeix i els que l’envolten”.

Riure per ser feliç, quin títol més expressiu per al tercer llibre que sortí a la llum l’any 2001. El malaguanyat Eugenio va deixar-hi escrita, entre altres, aquesta màxima: “Qui sovint camina revestit amb la cuirassa de l’humor està preparat perquè s’estavellin contra aquesta la llarga llista de problemes als quals s’enfronta l’ésser humà cada dia”.

“Quan no rius és que et trobes al lloc equivocat”. Amb aquestes paraules Andreu Buenafuente comença el pròleg del quart llibre Riure per fer salut, l’any 2002. Diu: “No sé qui ho va dir, però m’agrada”. Suposo que som molts que ens adherim a aquesta afirmació. A vegades el riure obert no sempre estarà a flor de pell, però si tenim un somriure fàcil, arribarem més aviat al riure sa. ¿Qui no s’ha emocionat en veure aquells ulls i aquell somriure dels nens afectats pel càncer quan reben visites? I no solament riuen en aquells moments, sinó en tots aquells que se senten escoltats, protegits i, sobretot, estimats. Riem amb ells, fem-los feliços.

En Carles va dedicar el llibre Riure per ser feliç als seus pares amb aquestes paraules:

“De plorar, en sé del néixer...
De riure, en vaig aprendre dels meus pares.
Ells reien per fer-me feliç.”

Aquesta ensenyança vol que la transmetem a tots els que ens envolten.

L’import dels drets d’autor d’aquest llibre, Riure pels colzes, aniran a l’AECC-Catalunya contra el Càncer, a través de la Junta Local de Molins de Rei.

Gràcies Carles per la teva desinteressada aportació i que amb el teu exemple siguem molts els que també ens afegim a aquesta gran obra.