Bona nit a tothom.

Avui és 19 d’abril de 2007, però no sembla que la data sigui la correcta. Tots els aquí presents, reunits al voltant del dibuix de Joan Amat: “La processó de Corpus a Molins de Rei de l’any 1931, em fa pensar que estem a la primera setmana de juny, a punt de celebrar la nostra festa major de primavera d’antany, la festa del Corpus.

De fet, avui dia, el temps s’esmuny amb tanta rapidesa que la constatació d’aquest fet pot resultar molt llunyana. El pas del temps era abans molt més lent, i els canvis en les tradicions i costums eren molt més pausats, malgrat hi hagués evolució constant. Les diverses cultures han anat–malauradament- sacrificant les formes rituals i mítiques dels nostres avantpassats.

Com molt bé s’explicarà després, només voldria ressaltar del dibuix els nens i les nenes que el mes de maig havien fet la primera comunió. Tenien una rellevància important en aquella llarga processó. Malgrat, doncs, que la festa hagi perdut la seva arrel popular, els recordo encara amb aquells vestits blancs o de mariner formant part d’una devoció popular que s’extingí als finals dels 60.

Avui, aquí reunits, aquest acte ben bé podria ser el pregó d’aquella festa major. Perquè és també l’inici d’una festa, la festa del BOTMOL, com a punt de partida de la campanya, un temps abans i un temps després de la diada del Corpus. La recuperació i la difusió d’aquest gravat de l’Amat és un encert perquè fusiona la història amb el dia a dia, recuperant al mateix temps, les nostres tradicions.

Molts de vosaltres recordareu més bé que jo la festa de Corpus a Molins de Rei. Els meus primers records es remunten a l’any 1964, quan encara es feien pels carrers de la vila catifes i altars. Al carrer Pintor Carbonell, davant mateix del col·legi Sant Miquel, es muntava un altar amb una taula llarga de menjador i una gran i alta creu. Quantes hores, quants veïns : els Badia, Comelles, Carulla, Figueras, Tarragó, Germanes de la Clínica, Pares de la Sagrada Família i mestres anàvem teixint la catifa amb pètals i serradures tintades I així en tots els carrers.

Al pas de la comitiva religiosa i civil ens hi afegíem i pel carrer Verdaguer es trencava cap al carrer Pintor Fortuny, on davant del nou Museu, s’hi trobava un altre altar.

En una crònica trobada a l’arxiu del Museu, creiem que feta pel conservador Joan Pi i publicada el mes de juny de 1968 a la revista LLOBREGAT, deia així:

“El Museo y la festividad de Corpus

El Museo Municipal de Molins de Rey, aun estando en inicial periodo de instalación, ya hizo buen acto de presencia en la pasada festividad de Corpus. Una idea de la perfecta conjunción artística con que se procura adaptarlo, la tenemos en la magnífica realización en la misma nueva entrada de nuestro Museo, de una bella capilla que fué muy admirada en tal día, aprovechando una arcada allí instalada y un improvisado pero excelente altar de piedra, incluso de cara al pueblo, dando hasta la impresión de una característica ermita montañera.

Pero se da la circunstancia de que este altar, si bien parecía de verdad, estaba formado en su base por dos grandes piedras, precisamente unos interesantes fragmentos arquitectónicos de nuestro antiguo templo parroquial, y que ya habían estado en el anterior monolito de la Plaza de los Caídos.

Componían el ara de este original y perfecto altar, dos gruesas lápidas conmemorativas de las antiguas murallas de la villa, haciendo todo ello, que esta hermosa capilla en la propicia y nueva entrada del Museo, fuera como una aportación ciudadana a la gran festividad de Corpus.”

Més endavant, a la confluència amb el carrer Anselm Clavé, davant de cal Roviralta, es trobava un nou altar. I així se seguia cap a la Plaça de la Creu, Carretera, carrer Major i pujada de la Font, amb altars en tot el recorregut, fins arribar a l’església, on continuava l’Ofici religiós.

Després vingué l’aplicació de les resolucions del Concili Vaticà II i l’eufòria del 600. Els actes litúrgics es reclogueren dintre del recinte religiós i el silenci als carrers, que fins llavors només era acompanyat pels sotracs dels carros anant i venint, era trencat pels primers vehicles a motor, de tal manera que a més d’un li senties dir: “Amb tantes motos i cotxes, no sé on anirem a parar”. I això que els podíem comptar tranquil·lament, asseguts a la fresca del cafè de l’Alhambra.

El lema triat per la Unió de Botiguers “Aquesta primavera farà història” el trobo molt encertat perquè, a més de ser una campanya promocional, farà arribar a molta gent una estampa d’un passat llunyà però que, com altres elements històrics, encara els podem contemplar al nostre Museu Municipal.

Augurem que aquesta iniciativa tan magnífica tindrà un èxit reeixit.

Bona campanya de primavera!