L’ofici de ferrer era un ofici molt llarg i dur d’aprendre i i era necessari que el futur ferrer estés dotat d’un cert gust artístic i d’una intuïció científica, per saber, mtjançant el color la temperatura del ferro que es cladejava a la fornal o que es forjava a l’enclusa. També calia aplicar amb precisió els tractaments tèrmics d’enduriment (Tremp) i ablanament (recuit).

En aquell món que depenia bàsicament d’una economía agrícola, el ferrer era l’home que forjava totes les eines pròpies per al conreu de la terra, els estris per a la llar i també construïa i reparava l’utillatge dels molins, els carros, etc. A més, en molts casos fornia d’armes el senyor feudal i els seus soldats.

Per totes aquestes circumstàncies el ferrer tenia importancia social i era pràcticament imprescindible a l’hora de les grans iniciatives.

Tot això es fa palès en el fet històric del naoxement de la nostra vila l’any 1190, quan, un cop construït l’edifici per instal·lar-hi els molins reials, el rei Alfons II d’Aragó, va encarregar la tasca del seu funcionament a Bernat el Ferrer: En un document el Rei li diu: “…tu i els teus quedeu obligats a fer…tota mena de treballs i d’instruments de ferro…necessaris per els molins, posant-hi jo el ferro i voslatres el treball corresponent”.

També demostra la importància que tenia els ferrer aleshores, un contracte de l’any 1294, establert entre un mestre ferrer i el noi que volia aprendre l’ofici, diu entre altres coses, “l’aprenent es compromet a estar-se tres anys amb el mestre, que estarà obligat només a ensenyar l’ofici i pagar els esclops; en canvi l’aprenent s’haurà d’alimentar i vestir i satisfer a l’amo 25 sous barcelonesos”. (Del llibre LA FARGA, de Pere Molera i Consol Barrueco).

Posteriroment, amb els anys, el creixement demogràfic i la creació i el desenvolupament de noves indústries va fer que el ferrer, per ell sol, ja no pogués abastar totes les necessitats de proveïment, ja que els nous oficis utilitzaven també cada cop més eines, claus i utillatges.

Aquesta situación va comportar que el gremi de ferrers es dividís en especialitats: armers, clavetaires, ferrers de tall, serrallers, manyans, calderers, ferradors, etc., els quals proveïen un mercat cada vegada més exigent.

Solament el ferrer de les poblacions rurals, en molts casos, continuava fent de tot, quan calia tan podía forjar una ferradura, com una falç, un pany, uns arpiots o una reixa.

Les eines, l’utillatge o bé els estris de la llar que també forjava, sovint els podem contemplar exposats en els museus. En el Museu Municipal de Molins de Rei, en els dos espais, hi són presents i se’ns mostra una bona col·lecció.

Continuant amb el treball del ferrer, és en el segle quan es comencen a construir les baranes de ferro als balcons,. Assumida la seva funció principal de seguretat, al ferrer també el preocupava fer més boniques les baranes i les reixes. Aquesta documentació la podem consultar en la publicació del Museu Municipal de Molins de Rei núm. 10 “La Forja. Reixes de finestra i baranes de balcó” per Eloi Bergadà i Murià (1991).