Un any més, ja a la segona quinzena de juny, arriba la nit més curta de l’any i amb ella, la celebració de la revetlla de Sant Joan, una festa típicament nostra i amb una tradició que s’estén per la majoria d’indrets dels Països Catalans. Aquesta festa, que coincideix amb el solstici d’estiu, es representa en forma de petards i fogueres, que petits i grans preparen i encenen durant la nit. La festa està formada per una gran riquesa ritual i simbòlica, ja que aquest foc i petards tenen un significat més enllà de la tradició. I és que totes les festes que tenen el foc com a protagonista, procedeixen de la crema d’objectes com a protecció de les llars i de les persones que hi habiten. Aquest és el significat d’aquest ritual.

En aquesta nit de fogueres, la celebració es trasllada a més de les cases i dels carrers, a les platges per passar-hi la festa fins a altes hores de la matinada, i on els petards i la música es converteixen en els acompanyants imprescindibles. A més, la coca de Sant Joan i la Flama del Canigó, també formen dos elements claus en aquesta festa nostrada.

El fet que la nit de Sant Joan sigui la més curta de l’any és degut al solstici d’estiu, el moment en què el Sol passa pel punt més allunyat de l’equador. Les primeres cerimònies on el foc es convertia en el principal aliat per aportar força al Sol, era la nit del 23 de juny que comença a perdre força.

Al llarg dels anys, aquesta tradició s’ha anat mantenint i la multitud de fogueres enceses prenien el significat d’homenatge a la màxima plenitud de l’astre rei, considerat la font de llum i de vida.

Un altre dels elements típics d’aquesta festa és la coneguda Coca de Sant Joan, els postres clau durant el sopar de la nit de la revetlla. Aquest producte es menja habitualment en totes les trobades i reunions familiars o també en alguna festa popular al voltant de les fogueres. Si bé és cert que existeixen diverses coques de Sant Joan, la més coneguda i típica a casa nostra és aquella feta amb massa de brioix i fruita confitada, tot i que també se’n fan de pinyons, crema o altres ingredients.

Aquesta coca s’ha consolidat a gairebé tots els racons de Catalunya però també ha traspassat fronteres cap a la resta de Països Catalans, on la festa s’uneix a la gastronomia, als rituals i a la tradició.

I des del Canigó ens arriba la Flama que encén la nit de Sant Joan. És l’afirmació més coneguda de la tradició, que vincula aquesta flama de foc amb la història de la festa i que dona la força necessària per encendre totes les fogueres. Vinculada també amb el solstici d’estiu, diversos indrets des del Cim del Canigó que, portada per diversos voluntaris, es reparteix per tot el territori. A més, la Flama del Canigó té gran simbologia vinculada amb la persistència i vitalitat de la cultura catalana.