Aquests dies potser heu notat que us sentiu millor que la resta de l’any, que es té més energia, il·lusió renovada. No és estrany. Passa en tot l’hemisferi nord per aquestes dates. Els experts, tan amics de posar nom a tot, ho han anomenat: Yellow Day o dia groc. Psicòlegs, meteoròlegs i experts a saber quines endevinacions van establir aquesta data perquè correspon al dia més llarg de l’any i perquè, a més, la temperatura ens és propícia. Llum i temperatura són dos elements fonamentals en el nostre benestar. De manera que el Yellow Day ve a ser una cosa així com el revés del Blue Monday, que patim el tercer dilluns de cada mes de gener, segons molts el dia més trist de l’any. Americanades cada cop més infiltrades, sense cap sentit de tradició en les nostres contrades.

Les raons per a les quals diuen que som feliços en el Yellow Day es deuen en part a la situació que el planeta Terra ocupa respecte al Sol. És a dir, són raons d’allò més primitives: les moltes hores de llum activen la secreció de certes hormones que ens aixequen l’ànim. La temperatura de 21 o 22 graus ens fan sentir en un estat físic molt millor. El sol ens proporciona assossec i benestar. Ens agrada asseure’ns i prendre el sol, però ho hem de fer de manera controlada i en espais de temps curts.

Als països mediterranis, on hi ha 3.000 hores de sol a l’any, curiosament tenim més falta de vitamina D que als països nòrdics. En termes de felicitat estem més o menys igual: són ells, els del nord, els que passen per ser els més feliços deol continent i fins i tot del món. Alguns metges diuen que hauríem de prendre el sol uns deu minuts al dia, perquè la manca de vitamina D també pot derivar en mals terribles.

Segons tot això, la nostra felicitat sembla dependre sobretot de la climatologia. Però hi ha més coses. Les jornades intensives de les empreses i la desitjada paga extra de l’estiu, els qui la cobren. I d’entre els qui la reben, aproximadament un quart la inverteix en anar-se’n de vacances –més felicitat sobre felicitat- mentre que una bona part la guarda per a imprevistos. I ja sabem que viure sense ensurts també és una manera de ser feliç.

Però més enllà dels factors globals, hi ha també altres factors: els familiars, els estrictament personals i tants altres que cadascú pot afegir a la llista. A mi, personalment, hi ha una alegria congénita que es deriva de la proximitat de la revetlla de Sant Joan. Una barreja festiva d’expectativa pel que l’estiu ha d’oferir i retrobament amb nostres tradicions anuals. Sopar en família, coques del nostre forn o pastisseria favorita i el que ha de passar aquella nit: la seva dosi de foc i la seva dosi d’aigua.. Després vindrà el primer bany de l’estiu. La sensació que tot torna a començar.

Al juny les coses acaben bé. Acaba el curs escolar. I arriba el temps d’estar en companyia d’altres persones, a part de la família, amb les quals és més fàcil de disfrutar a l’estiu, els sopars sense límit de temps al pati o a la terrassa, els sabors estiuencs, el meló amb pernil, l’orxata, la síndria, la cervesa..., les festes majors, les hores de lectura en algun lloc pròxim a l’aigua on els rellotges no molestin. Per tot això, no m’ha fet falta pensar-ho gaire per donar la raó als experts que canten els favors d’aquest dia groc, que exerceix la seva influència sobre la setmana que començarem el proper dilluns. Per cert, que el groc és el color més visible de tot l’espectre per a l’ull humà. Per això les armilles reflectores i els senyals de perill són grocs. Però, a més, per a moltes cultures és el color de l’optimisme, de la primavera, de la creativitat. El color dels gira-sols, dels plàtans, de les abelles, de les llimones i de Bob Esponja. Pel que sembla, està empíricament demostrat que totes aquestes coses ens posen de molt bon humor. Ah! El groc sempre ha estat el meu color preferit.