Benvolguts Sebastià i Maria Dolors i benvinguts tots els presents que us acompanyem en aquest dia tan entranyable del vostre 50è aniversari del vostre casament.

Voldria acompanyar les passes pel vostre paisatge de la vida que avui compleix 50 anys. És una d’aquelles xifres rodones que llueixen en el vostre calendari vital, com si fossin fites al camí. És cert que tot aniversari no és més que una simple convenció, perquè cada dia es compleix un dia més d’alguna cosa però que pobre seria sense una fermesa de les conviccions! A més, personalment, milito en la idea que qualsevol excusa és bona per aplegar la gent estimada i estimar-nos, i, que, avui, és un bon motiu per celebrar aquest dia que anys enrere, aquí a Santes Creus, us vau donar el sí.

Cinquanta anys junts, mitja vida junts, mitja vida que és tota una vida, i és la vida sencera en el nostre petit món. I de sobte, se’m disparen els records, s’amunteguen les vivències, i aquella cosa enganxosa, però bella, que és la nostàlgia ens embolica amb tendresa i ens dona un moment nostre, que no és de ningú més. Però en la complicitat, aquest fang sòlid amb què heu afermat la convivència, em sento orgullós del que heu construït, perquè així ho heu construït, passet a passet, veritat a veritat, reconstruint cada bocí de camí a mida que heu fet aquest camí.

No és fàcil viure amb l’altre, sense ser l’altre, però l’amor és justament això, un aprenentatge de l’altre, a poc a poquet, dia a dia. Per descomptat en totes aquestes cinc dècades de vida compartida heu acumulat dies tensos, moments agres, enutjos i alguna foscor momentània, però res, mai, no ha estat més important que els dies alegres, els moments dolços i amb molta llum que heu posat en tot moment. I ara, que observo el pas d’aquests cinquanta anys i remiro les fotografies d’aquell dia assolellat, aquí, a Santes Creus, hi trobo a faltar moltes persones estimades. Avui el seu record ens acompanya. I també hi són moltes persones que us acompanyen i no hi eren, Són fruit de l’amor compartit. Un record de sentiment per als que no hi són i alegria de veure noves generacions que van seguint el camí de la vida.

Cinquanta anys! Un guarisme rotund. Però si sembla que fou ahir que ...el qui us parla, llavors padrí de la vostra boda, vaig pujar a Masllorenç i dalt de la sala havia de dir el poema i lliurar-te el ram, Maria Dolors. El ram te’l vaig donar i una forta abraçada, però el poema, ni paraula. Te’l dec. Així que aquí va:

Avui, Maria Dolors, és un gran dia
i per a mi és un gran honor,
gaudint amb entusiasme
la unió dels vostres cors.

Un pètal, una esperança,
cada flor sigui un reclam,
cada dia un cor més ample
d’il·lusió i amor constant.

Missatger de nova vida
que ara vas a començar,
una vida durador
al costat del meu germà.

Aquest ram és la senyera
sempre l’heu de recordar,
uns desitjo amb alegria
molta sort i benestar!

Temps tindreu d’asseure-us i en silenci omplir amb creus els casellers del que heu viscut, potser faríeu algun ajust com qualsevol, però en general us sentireu satisfets perquè el que heu viscut ja forma part de la vostra vida. I com no, les records més importants són els de la família i els amics. Aquests són els millors en tot aquest temps.

Us veiem enamorats, endavant! El pas del temps ha fet més fort el sublim sentiment que us vau destinar. I ara, davant vostre m’agradaria dir-vos que us estimo i no voldria que sonés a molt sabut, a tant repetit. És cert que ens ho hem dit sovint (això sí, d’un manera silenciosa), i crec que és una cosa bona. Però avui, dir-vos que us estimo i que els que avui us acompanyen, també us estimen, tampoc està gens malament, i ara que ho penso, potser l’important no és la paraula, sinó el fet de pronunciar-la. Doncs, això, sí, benvolguts, us estimem.

Felicitats pels vostres cinquanta anys de casats i no us espanteu. A partir d’avui teniu un nova dècada per estrenat. A més, hi ha això de l’edat del cor, que sempre és útil per a l’autoestima. Doncs, res més, Maria Dolors i Sebastià, dir-vos que estic aquí, al vostre costat, que és el meu costat des de fa molt. Gràcies per ser-hi i per omplir de sentit el camí compartit.