La història del barri de Bonavista-El Mas ve d’antic. A principis del segle XX és quan apareix el primer projecte d’urbanització de l’àrea compresa entre la via del tren fins al peu de Collserola. Aviat es van començar a bastir les primeres cases, la majoria unifamiliars i amb jardí. Moltes d’elles eren propietat de barcelonins, que les utilitzaven per a l’estiueig i els caps de setmana. Entre les dècades de 1950 i 1960, amb la promoció de 100 habitatges de renda limitada pe part del Patronato Local de la Vivienda, el barri va prendre volada.

Amb aquests 9 blocs de pisos de 5 plantes es va donar pas a la construcció d’una escola. Però després va canviar el nom ple de l’Alzina. El barri de Bonavista-El Mas va rebre des del principi el malnom de “El Congo”, atenent a la visió que tenien des del centre de la vila d’aquell barri construit aleshores, als afores de Molins de Rei. L’alternança de les cases senyorívoles de primers de segle XX i els blocs de pisos configuren un barri peculiar. Pel que fa als equipaments, a banda de l’escola L’Alzina, hi trobem l’Associació de veïns i veïnes. ACOSU (conegut popularment com a Tallers Alba) i el club de petanca.

................................

I ara anirem a l’altra punta de la vila, al barri del Canal. Aquest barri està comprès entre la carretera N-340, que travessa la vila, i l’autopista A-2. Arbres fruiters i hortes predominaven en el que avui és aquest barri fins ben entrades les primeres dècades del segle XX. L’aigua abundava en aquesta zona per la seva proximitat al riu Llobregat, al rec Vell i al Canal de la Infanta, i només es trobaven algunes masies i coberts agrícoles al que es coneixia com a Camp de la Barraca, una edificació agrícola que va desaparèixer amb les inundacions del 1962. Les primeres construccions, de caràcter industrial, es trobaven als terrenys limítrofs amb les avingudes de Barcelona i València. Amb la instal·lació d’una destil·leria i de la fàbrica tèxtil de Can Balanzó, durant les dues darreres dècades del segle XX es va propiciar l’obertura i urbanització dels primers carrers (Fassina i Raseta) i també del passeig Pi i Margall. Tot i que a principi de la dècada dels 50 es van començar a construir alguns habitatges al barri, no va ser fins a final de la dècada dels anys 60 que es va iniciar la febre constructiva. Inicialment, en el “Proyecdto de Ordenación General de la villa de Molins de Rey” de 1957, a la zona es preveia una urbanització residencial amb un parc públic d’una extensió de 7.120 m2. La realitat, però, va imposar un tipus de barri ben diferent. L’arribada de població immigrant vinguda de les províncies del sud d’Espanya tenia altres necessitats d’allotjament, així que es va acabar construint blocs de pisos. Ricard Ginebreda, propietari dels terrenys en què s’ubica el barri, va designar a Joan Tort per parcel·lar i vendre els terrenys a les constructores i als particulars interessats a través de la seva empresa. Industria del Cremo S.A., que ha passat a l’imaginari col·lectiu de molts molinencs a través del seu acrònim INCRESA. De fet, l’activitat de l’empresa va tenir com a conseqüència que la part sud del barri fos coneguda amb aquest nom.

El 1965 es va construir el primer edifici al carrer Raseta: un bloc de pisos de considerables proporcions que contrastava amb les cases existents a la carretera i als Canal. Durant els deu anys següents es van construir més de 800 habitatges en edificis d’entre 20 i 40 pisos als carrers de Menéndez Pelayo, Ferran Agulló i Sant Isidre. A diferència d’altres barris, els veïns i les veïnes no van haver de lluitar per al barri serveis bàsics com l’aigua i la llum, perquè les connexions ja estaven fetes.

No va passar el mateix amb la xarxa de clavegueram: l’any 1972 van ser els mateixos veïns els qui es van encarregar de fer-la. Als anys 60 s’ho van construir el Centre d’Educació Infantil i Primària Ferran Agulló (actualment Josep M. Madorell), el CEIP Pont de la Cadena...Més tard es van instal·lar també nombroses entitats: el MIB (1972), l’Associació de Veïns Barri El Canal (1972), el Club Deportivo Recreativo Incresa (que va inaugurar el camp de futbol el 1976), el Club Petanca Incresa (1976), l’Agrupació Lorquina (1991) o la Casa de Andalucía (1993). Alguna d’aquestes entitats avui dia han deixat de fer activitats.

En els darrers anys, el barri del Canal ha sofert una autèntica transformació urbanística, amb l’IES Lluís de Requesens i el nou complex esportiu Ricard Ginebreda com a reflex d’aquest gran canvi. El Canal ha guanyat molt en certs equipament, que els feia molt en falta, però l’espai de botigues i comerços ha minvat molt, com va passant en altres barris de la vila.