Diverses són les llegendes catalanes on la imatge del Sant Crist és protagonista, entre elles, les de més anomenada són les del Sant Crist de Lepant, el de Balaguer i el de Salomó.

La imatge del Sant Crist de Lepant, a la catedral de Barcelona, recentment restaurada i retornat al seu color original en haver ennegrit amb el pas del temps i el fum dels ciris, vol la llegenda que el seu cos inclinat va ser obra d’un fet prodigiós durant la batalla naval del golf de Lepant, el 7 d’octubre del 1571.

L’esquadró de la Santa Lliga es va enfrontar a la turca, a la nau capitana, amb navegants catalans. A les ordres de Lluís de Requesens, lluïa com a protecció el Sant Crist a coberta quan un projectil disparat pels turcs anava a impactar directament contra la imatge, i aquesta mogué el cos per esquivar-lo, d’aquí la singularitat de la talla.

Les recents recerques en la restauració atribueixen la imatge gòtica al segle XIII; hi ha notícies d’un Sant Crist a la catedral al segle XV i específicament d’aquesta imatge el 1651, vint anys abans de Lepant, però, en canvi, no hi ha constància documental de la seva presència a la nau en l’expedició de la Santa Lliga dels cristians contra els turcs.

Les conclusions de l’estudi de la restauració són que “el Crist està format per una sola gran peça, de fusta de pollancre, i la creu que és de pi. Els braços estan ancorats, i el tronc és buit per dins per alleugerir la peça. Conté policromies nombroses i es veuen les intervencions al llarg del temps. La barba també va ser afegida a posteriori.

El Sant Crist de Lepant fins a finals del segle XIX havia estat sempre darrere de l’altar major de la càtedra de Barcelona, i que a principis del segle XX es trasllada a la capella del Santíssim per ordre del bisbe Irurita.

A Salomó (Tarragonès), al maig, fan el Ball del Sant Crist, tot evocant quan el mercader Josep Nin va rescatar la imatge del Sant Crist de mans dels musulmans. Sent aquest a Alger, a un comerciant li van demanar pel Sant Crist el seu pes en monedes de plata. El prodigi es va produir quan, a la balança, només trenta monedes -les mateixes que l’Evangeli indica que va percebre Judes per la traïció-van ser suficients per fer el pes i satisfer el rescat.

Finalment, el Sant Crist de Balaguer (la Noguera), tan venerat a la contrada, diu la llegenda que és obra de Nicodem, l’amic de Jesús, que el va esculpir ell mateix per preservar la memòria de la seva mort i, per tant, seria la primera imatge realitzada del Crucificat.

En temps de persecució, la imatge va ser portada a Beirut i quan aquesta població va caure en mans musulmanes, llençada al mar, va iniciar un llarg periple per la Mediterrània fins a riu Ebre, que remuntà i després pel Segre fins a Balaguer.

En veure els veïns la imatge al riu, no assolien de treure-la, fins que van demanar ajuda de les monges clarisses, les quals, amb la seva abadessa, van baixar en processó fins a la riba i, extret de l’aigua, el conduïren al monestir, dalt del turó, on avui es venera i hi ha el seu santuari.