Avui se la festa d’un sant que era pagès i pare de família, Isidro de Merlo Quintana. Va néixer l’any 1080 en el si d’una família pobra i, segons la tradició, va ser un camperol de la rodalia de Madrid que va treballar tota la vida com a jornaler. Es va casar amb Maria de la Cabeza, canonitzada el 1697, van tenir un fill i es van santificar dins de la senzillesa de la vida familiar i de la seva feina. Va morir el 15 de maig del 1130. Sant Isidre és el patró de Madrid i també dels pagesos.

Sant Isidre, anomenat el Llaurador, segons explica el santoral, va excel·lir per la seva pietat i misericòrdia, i li van ser reconeguts diversos miracles, que van tenir un fort impacte en l’imaginari popular. Un de molt significatiu va ser el d’uns àngels que li llauraven les terres mentre ell pregava, perquè no fos acusat davant del seu amo de molt pietós i poc treballador. Un altre va ser quan va fer brollar aigua d’una roca viva perquè en begués un assedegat. Els seus devots es reuneixen cada any, el dia de la seva festa, a l’anomenada Pradera, a la riba esquerra del riu Manzanares i li resen sobre les terres que el sant llaurava, on hi ha la seva ermita i la seva font.

Fou canonitzat l’any 1622 pel papa Gregori XV. La seva devoció s’estengué ràpidament per Castella. També a Catalunya, sobretot des del segle XVII, com va escriure un prevere i historiador de l’arxidiòcesi, Mn. Joan Galtés i Pujol. L’any 1624 es va dedicar la primera capella a sant Isidre a Tossa de Mar. A l’Hospitalet de Llobregat hi ha una parròquia dedicada a aquest sant. Són moltes les parròquies catalanes a través d’esglésies, capelles i altars dedicades al sant patró dels pagesos. En aquells anys la devoció va créixer fins al punt de desplaçar progressivament la veneració que els pagesos catalans professaven a sant Galderic i als sants Abdó i Senén (sant Nin i sant Non).

El culte i la devoció a sant Isidre es va estendre encara més entre la pagesia catalana durant el segle XVIII, fins al punt que va esdevenir el patró indiscutible dels pagesos. Una mostra de la seva popularitat és l’abundància d’imatges i altars que li foren dedicats a les esglésies rurals de Catalunya, com també la gran quantitat de processons, representacions escenogràfiques, danses i altres costums populars sorgits per honorar el sant. També es posaven sota la seva advocació diverses confraries i associacions de pagesos.

Acabaré amb uns versos d’uns goigs a sant Isidre:

Puix que sempre us mostreu
de pagesos gran llaor.
Protegiu nostre conreu,
Sant Isidre Llaurador.

A Madrid, ciutat brillant,
vostre naixement s’esqueia,
i bon punt es féreu gran
bon model tothom us veia,
car la virtut practiqueu
amb el més encès fervor.

El Treball i l’Oració
són els vostres dos amors,
i en ells trobeu els tresors
del viure sense amargor.
La vida santifiqueu
donant a Déu gran llaor.