L’art medieval està ple d’animals. Sols o acompanyats d’altres bèsties o d’humans, en escenes aïllades o formant part de narracions més extenses; perfectament dibuixats, deformats o encaixats en un espai preestablert per decorar-lo...¿Què fan tantes bèsties en capitells, retaules o objectes de tota classe de tipus? ¿Què signifiquen? Un dels objectius de l’Associació d’Amics del Museu, en les seves sortides culturals, és visitar conjunts arquitectònics d’arreu de Catalunya, amb guies locals on les corresponents explicacions solen ser molt detallades i dignes d’aprenentatge cultural.

L’art de l’edat mitjana utilitzà els animals per expressar visions del món i de l’existència humana fortament marcades pel cristianisme, però a la vegada arrelades en tradicions anteriors i exteriors a la cristianitzat.

Els animals han constituït sempre amb el ser humà que els ha tractat com potencials enemics o com acompanyats, com font d’aliment o com a força de treball De seguida s’associaven les seves formes sobrenaturals, fàcilment aplicables a persones, famílies, grups socials o deïtats. També els mites que explicaven l’univers moltes vegades incloïen animals reals o imaginaris. Per tot això, les bèsties ja estigueren presents en moltes creacions artístiques de l’antiguitat mediterrània.

La cultura cristiana medieval separava els animals segons la seva significació religiosa i moral i en dos grups oposats: les bèsties positives i les negatives, que representaven el dualisme entre el bé i el mal. A les històries hagiogràfiques nombroses vegades hi surten bèsties: el sant o la santa les combat, les ajuda, les ensinistra, en rep algun senyal o les involucra en miracles. Algunes d’aquestes bèsties han esdevingut molt populars, com ara el drac de sant Jordi, el porquet de sant Antoni o el lleó de sant Marc.

Encara que el seu simbolisme derivés de l’imaginari cristià, els animals van ser usats en multitud d’obres d’art creades per a àmbits profans. Els temes eqüestres o de cacera, d’arrels antigues, eren especialment valorats en el context aristocràtic. Els animals van servir també com d’excusa per a la crítica social o com a símbol de l’amor cortès. Per tot això tampoc no és estrany que les bèsties poblessin amb freqüència els escuts heràldics.

A més, la pròdiga imaginació medieval va concebre tota una sèrie de criatures meravelloses i sorprenents: unicorns, dracs, sirenes... Éssers fabulosos que atemorien i alhora fascinaven la població, i que l’art va deixar-ne empremta, per exemple, en els llibres de viatges o els mapamundis.

Els monstres van tenir una gran presència en la cultura medieval i la seva deformitat s’aprofitava per expressar desordre, un tret moral associat al mal i al diable. Cap al final del període medieval, l’interès creixent per la natura no només va relativitzar l’existència d’aquestes bèsties monstruoses, sinó que va tornar a generalitzar una estètica naturalista. I això ho veiem molt clar en els capitells de molts claustres de catedrals, convents i monestirs.

Els motius que expliquen la popularitat dels animals en la cultura medieval han romàs fins als nostres dies. L’associació amb gestos del caràcter humà, la fascinació per l’exotisme, la necessitat de donar curs a la fantasia, a la ironia o a la crítica social, a la voluntat de representar de nou l’etern combat entre el bé i el mal, són principis sempre vivents en l’art i en la literatura, en el cine i en els videojocs. Des de Moby Dick, passant per Harry Potter i fins al bestiari festiu popular català els animals ens segueixen acompanyant i inspirant. A Molins de Rei en tenim una bona mostra amb el Camell, el petit Camell, el Cuc, l’Entxuscat, els dracs infantils...