La mitjanit del 10 de maig, el proper divendres, s’abaixarà el teló de la campanya electoral. En joc hi ha un total de 135 butaques de vellut vermell a l’edifici del Parlament, situat al parc de la Ciutadella de Barcelona. Un lloc carregat de simbolisme, que connecta directament amb la Guerra de Successió del 1714.

Quan les tropes borbòniques van aconseguir vèncer la resistència barcelonina després de mesos de setge, Felip V va voler deixar ben clar als catalans que la seva victòria era inapel·lable. Per aquesta raó, va manar aixecar una fortalesa al Born, el cor econòmic de la ciutat. Segons els historiadors no hi havia cal necessitat de construir-la allà. Es deia que era per protegir la població barcelonina d’atacs exteriors. Però és que el complex militar no era de defensa sinó de vigilància.

Les autoritats molt aviat ja van començarà demanar-ne l’enderrocament. Ho van plantejar sense èxit en quatre ocasions: 1l 1794, el 1840, el 1845 i el 1862. Van tenir més sort a la cinquena. Aprofitant l’ambient progressista que es vivia a Espanya el 1868, arran de la revolució liderada per Prim i que havia foragitat Isabel II del tron, les Corts de Madrid van aprovar la cessió dels terrenys a l’ajuntament. Això sí, amb la condició que el consistori es fes càrrec de les despeses de l’enderroc, es comprometés a destinar el nou espai a parcs i jardins i assumís el cost de la construcció de noves casernes militars. Però com sempre passa en aquest país, la realització del projecte es va convertir en una olla de grills. No es posaren d’acord. I en tot aquest embolic, l’arsenal de la Ciutadella va sobreviure al pic i a la pala. Es decidí reformar l’edifici per convertir-lo en residència oficial per a la família reial. Es pretenia que, una vegada passada l’Exposició Universal del 1888, l’arsenal esdevingués el Palau Reial de Barcelona. Com que els reis no tenien gaire tirada a visitar la capital catalana, a partir del 1902 l’espai es va transformar en la seu del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic, sota la supervisió de Josep Puig i Cadafalch.

Quan el 1931 es va proclamar la Segona República i es va concedir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es va escollir aquest edifici per ubicar-hi la cambra legislativa que havia de regir el Principat. Ironies de la història, l’actual hemicicle era l’espai que ocupava el Saló del Tron. L’alegria va durar poc perquè la dictadura de Franco del 1939 va abolir les institucions pròpies i si Felip V havia construït la Ciutadella del Born, Franco va convertir el Parlament en caserna militar. A partir del 1945, l’exèrcit va abandonar l’espai, i allà s’hi va ubicar el Museu d’Art Modern.

Tot i que l’edifici va perdre les seves funcions democràtiques, els seus darrers inquilins que havien estat escollits per la ciutadania van fer mans i mànigues per mantenir la institució viva a l’exili. La majoria van anar a Mèxic, on durant una reunió celebrada el 1954, van escollir president de la Generalitat Josep Tarradellas. A partir d’aquí la història ja la tenim més present. El 1979 Catalunya va tornar a ser autònoma i el 1980 es van celebrar eleccions al Parlament per primera vegada des dels anys trenta.

Quan el 1980 va reobrir el Parlament, es van viure moments de molta emotivitat, amb la presència de diputats de la República. A més a més, per palesar la continuïtat amb aquella etapa, l’encarregat d’obrir les portes de l’edifici va ser l’ordenança Jaume Giménez Serra, que era qui les havia tancat el 1938, quan s’hi va celebrar la darrera sessió abans de la retirada.

Les eleccions del proper diumenge serviran per escollir els nostres representants a la XIV legislatura des d’aleshores.