Quan escoltem l’Escolania de Montserrat, ja sigui en un concert o al seu àmbit natural, el litúrgic, la majoria podem identificar ràpidament el so característic que generen les més de 50 veus blanques que el formen. Aquesta singularitat, que el converteix en un dels cors de referència a Catalunya, ha aconseguit que l’Escolania tingui avui el reconeixement que traspassa les fronteres, i que la fa ambaixadora de la cultura catalana arreu del món. La manera especial que té d’interpretar la música però, no hauria estat possible sense el treball que han realitzat tots els escolans que n’han format part des de la seva creació, al segle XII. I és que durant més de 800 anys, cada curs una mitjana de 12 nois procedents de tot el país han decidit anar a viure quatre anys a la muntanya de Montserrat. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, cada generació ha fet la seva pròpia aportació al cor i ha permès que els milers de feligresos que visiten anualment Montserrat gaudissin d’una música que aconsegueix arribar al cor.

Dins d’aquest procés de consolidació permanent, i a causa dels constant canvis que es viuen a la societat, la mateixa Escolania s’ha hagut d’adaptar a les noves necessitats dels escolans i les seves famílies, que han anat des de les remodelacions de la residència fins a canvis de la pròpia estructura.

Anteriorment, els escolans passaven gairebé tot l’any a la residència en règim d’internat, i fins i tot els caps de setmana havien de quedar-se a dormir a Montserrat. Això feia que els nens, que entren a l’Escolania amb 9-10 anys, només poguessin anar a casa durant el període de vacances, i això sovint els augmentava el sentiment d’enyorança cap a la família. Per solucionar aquesta situació, el curs 2005-2006 es va decidir que els escolans dormirien dues nits a la setmana a casa. De fet, avui dia, els nens tenen l’opció d’anar a dormir a casa cada dia, fet insòlit fins fa pocs anys. No obstant, a causa dels desplaçaments, a la pràctica només poden anar a dormir cada dia a casa els que viuen a prop del monestir, perquè les classes comencen a un quart de deu.

Al matí els nois van a classe d’ensenyament general, i a la tarda es centren en la música. D’aquesta manera, els escolans comencen el dia a classe com farien a qualsevol escola, i després de la Salve i el dinar, se centren únicament en la música i els assajos del cor. Generalment, cada dia un escolà dedica 4 hores a la formació musical i 4 a l’ensenyament general, tot i que també hi ha un temps per a l’estudi que pot variar segons la setmana.

Un altre dels trets característics d’aquest model d’escola és la direcció, ja que en haver-hi dues modalitats, són necessaris dos caps d’estudi. Pel que fa a la part musical, la feina del director del cor és la de fer sonar el cor com es creu que ha de sonar, mantenir la seva essència.

A més, a banda del cor cada escolà té l’oportunitat d’aprendre a tocar el piano i un altre instrument, que pot triar abans d’entrar a l’Escolania. Aquest aprenentatge és paral·lel a la preparació de la veu, i complementa les seves habilitats musicals.

Tota aquesta formació, tant la humana com la musical, forma part de l’altra cara de l’Escolania, la que viuen diàriament els escolans entre concert i concert.