Àngels:

Has arribat al mateix lloc i situació on ens trobem ja molts companys i companyes del Col·legi Sant Miquel. Tants anys per aules, passadissos, patis, trobades, reunions, contactes amb pares, alumnes i amb nosaltres compartint molts moments bons i també d’altres que per diversos motius han estat més difícils de passar. Però també has arribat on molts d’aquí presents els queda un llarg camí per arribar-hi i que en el fons són molts els que hi voldrien estar. I això no vol dir pas que no hi hagi vocació, però aquella vocació d’ensenyar i educar era més fàcil llavors que no pas els temps que corren.

Els temps, els nostres temps són records passats i és una vertadera llàstima que l’experiència acumulada a mida que s’han anat fent anys trepitjant les mateixes rajoles i veure les mateixes parets, no se li doni el valor exacte.

Respira aires nous. T’ho diem, de cor, són bons. I no fan cap mal. L’escola ens necessita a tots, però el món no s’acaba aquí.

Que el temps que tens per endavant sigui clar d’idees i, encara que poc a poc, el caliu de les classes s’anirà esvaint i començarà un nou caliu amb altres activitats i també aquell temps de mirar un punt sense cap presa. Veuràs que no és perdre el temps. A partir d’ara aniràs guanyant el temps que per la teva professió no has pogut fruir. Que el temps que tinguis et sigui profitós per a tu i per a tota la família.

Felicitats en el teu 60è aniversari

Aquest escrit va ser llegit a la biblioteca de l’edifici vell amb motiu de la jubilació parcial de la companya mestra Àngels Estapé.