L’obertura de l’acte d’homenatge anà a càrrec del membre Fundador i Ex-Director de l’Orfeó Pàtria ENRIC MADORELL I CLARAMUNT, llegint algunes coses que “segurament per a molts no seran noves, però que espero que donaran compliment a uns bons amics que m’ho demanaren”.

A la meitat justa del segle XIX es constituí a Barcelona la primera Agrupació Coral “La Fraternitat” de l’Obra dels Cors d’en Clavé, que fou un artista inspirat i cabdill de masses, i al cap d’onze anys,1863, ja hi havia a la Vila una Societat coral amb el nom d’”Hortènsia”. L’any següent, 1864, es constitueix a Molins de Rei una nova entitat amb el nom de “Ceciliana”.

En el 1877 ha havia el Cor infantil de la “Escuela Dominical”, que donà el primer concert a la Vila en el jardí del Palau, dirigida pel mestre vilatà Miquel Civil. Dos anys més tard, aquest Cor s’amplia i es transforma legalment en una entitat amb el nom de “Joventut Catòlica”, que continua organitzant vetllades musicals i en algunes de les quals col·labora un jove al piano que més endavant fou el gran Amadeu Vives.

El 1901, una nova massa coral pren vida amb el nom de “L’Unió”, dirigida pels mestres Carreres i Grau. Més endavant s’organitza un nou cor sota la direcció d’en Miquel Rubí, “el de la serra”. En aquest temps sobresurten algunes veus locals privilegiades que actuaren a la capital i fins i tot a l’estranger: el tenor Felip Parés i els barítons Joan Valls i Antoni Bofill. Llavors encara no es coneixien els conjunts de veus mixtes.

El gran Lluís Millet, secundat per Amadeu Vives i alguns altres músics, iniciaren els treballs per a constituir a la nostra terra la primera massa coral d’homes, dones i nois. Això fou per un neguit que havia tingut el Mestre Millet després d’assistir a un certamen d’alguns orfeons estrangers durant l’Exposició Internacional del 1888. L’obra trobà entusiasta ressò i, l’últim any del segle XIX, l’Orfeó Català començà a fer conèixer les cançonetes de la terra i molt aviat obres cabdals, essent-ne capdavantera la “Novena Simfonia” de Beethoven, l’any 1899.

Això va fer que “es comencés a prendre amb interès i fruïció l’harmonia dels cors amb veus mixtes”. I Molins de Rei, que sentia vocació per la música, va copsar aquesta nova alenada fresca dels cants d’Orfeó. I l’any 1907 neix a la Vila el primer Orfeó en el Centre Catalanista, que s’inaugura en el mes de maig amb el seu director, en Sebastià Mestres.

A la Joventut Catòlic, un estol d’entusiastes de la música representaven sovint sarsueles i drames lírics musicats i dirigits pel mestre compositor Miquel Blanch, i també col·laboraven amb el Cor Parroquial de veus femenines. I els dirigents de la Joventut van veure que amb l’agrupament d’aquests bons elements es podria formar una gran massa coral: un Orfeó. I començaren les activitats preparatòries. Les noies del Cor, junt amb altres de noves, formaren la secció femenina, que en els primers temps assajava a la rectoria, i els homes tenien els assajos a la Joventut els diumenges a la tarda, així com també els de conjunt.

Com que “el cant és la llum radiant de l’amor, les flames d’entusiasme enardiren els futurs orfeonistes i sota la direcció del Mestre Blanch, ànima sensible de gran artista, la massa coral anà creixent amb l’alè de la cançó nostrada”.

Avui continuarem la segona part del que fou el discurs literari i de records històrics amb motiu de l’homenatge a Josep López i Esparbé que anà a càrrec del membre Fundador i Ex-Director de l’Orfeó Pàtria ENRIC MADORELL I CLARAMUNT, llegint algunes coses que “segurament per a molts no seran noves, però que espero que  donaran compliment a uns bons amics que m’ho demanaren”.

Dèiem la setmana passada que l’any 1907 naixia a la Vila el primer Orfeó en el Centre Catalanista, que s’inaugurà en el mes de maig amb el seu director en Sebastià Mestres. 

Continuà en Madorell explicant que en la festa major  de sant miquel del 1911 en novell Orfeó donà un primer  petit concert, amb acontentament de mestre i cantaires, i de sorpresa i entusiasme per part del públic. Altres concerts s’anaren donant, iniciats amb la pregària “El Nostre Cant”, del mestre Blanch.

L’any 1913 l’Orfeó ja tenia nom, ben escaient: PÀTRIA. SENYERA, filigrana artística; el seu HIMNE, ben inspirat. El dia de Sant Pere del mateix any, fou la gran Festa Major de l’Orfeó.

L’ORFEÓ PÀTRIA anà creixent en esplendor. A més dels concerts en el seu local, actuava en festes religioses, culturals, commemoratives i homenatges. Anava a moltes poblacions principalment del Baix Llobregat, també a Sarrià en la Festa d’Orfeons de l’any 1917, més endavant al Palau de la Música Catalana, en la Festa dels Cent Pomells.

El 1920 organitzà el primer Aplec a Santa Creu d’Olorda. Actua en diverses pobles per ocasions memorables fins a la meitat del 1936, que es desfermà el monstre de la guerra.

Hi hagueren diverses temptatives en acabar la guerra civil, però no hi havia Director Musical. El mestre Blanch fou assassinat. El que enardia els cors amb la llum evocadora de la música  fou arrabassat per la desgraciada revolució.

L’any 1943, la Joventut Catòlica preparà un Homenatge als socis màrtirs de la revolució: el plorat Miquel Blanch, l’inoblidable Albert pujol i a setze  socis més.

Hi col·laborà l’Orfeó que no donava vida des d’alguns anys. S’havia salvat la Senyera, com també totes les partitures i particel·les manuscrites: hi havia un Mestre que ja havia educat i dirigit els cors de la “Passió” i dels “Pastorets” i que ara podia dirigir els de l’Orfeó. Aquest era Josep López i Esparbé.

L’any 1946, després de deu anys d’inactivitat, l’ORFEÓ  ressorgeix  triomfant i comença una nova era  d’actuacions sota la direcció de Josep López.

L’any 1971, sota la seva batuta l’ORFEÓ ja havia executat 125 concerts: A la Vila, a Barcelona i altres poblacions catalanes, valencianes i a l’estranger. També  les tradicionals “Caramelles”.

El mestre López fou l’eix  promotor de competicions, homenatges, aplecs d’Orfeons, monografies  de Polifonia Sacra a l’església, concerts a centres de treball, els de germanor, els del Palau de la Música Catalana, etc...

Enric Madorell digué: “Tot l’exposat, encara que mot concís, referent a la vostra abnegada i constant actuació durant tot aquest quart de segle de restaurador del nostre passat musical logrant que a la nostra Vila florís una segona època  esplendent, va promoure la idea d’organitzar aquest sincer i tan merescut homenatge a satisfacció, podem dir, de tothom”.

I acabà l’acte d’homenatge amb aquestes paraules: “Que els actes d’avui (29 de setembre del 1971), no siguin solament una nova fita, immòbil, de descans, sinó un replà per a redreçar-se i prendre nova embranzida, perquè juntament amb aquests rendits cantaire que tan bé han assimilat el vostre mestratge i amb tos els que amb reconeixement seguim la vostra obra meritíssima, podem continuar fruint i delectant-nos amb el més bell ideal de la vida, que és el Cant.”

Notes:

-L’acte d’homenatge  que es féu al Mestre Josep López i Esparbé a càrrec d’Enric Madorell i Claramunt era molt més extens quant a contingut. Aquí n’hem fet un resum del que he cregut més destacat del seu parlament.

-En el Museu Municipal hi ha una sèrie  de clars exponents que palesen  la vida musical vilatana: els estendards dels Cors d’en Clavé; pes reproduccions en gran mida  dels símbols del treball i de la manduca que exhibien els coristes en les seves fontades; els llibres de Caixa i Actes (curiosos) d’aquests Cors, des de la meitat del segle XIX, La bandera del primer Orfeó vilatà del Centre Catalanista...

-Vàries partitures originals: “El Nostre Cant”, l’Himne a la Senyera”, “Melodies del Llobregat” i altres un historial gràfic de la primera joventut de l’Orfeó Pàtria i una gran col·lecció de programes de concerts de l’Orfeó, tant de la vila com forans.

-Hi són exposats també, noms i retrats de Mestres, de Directors, de Compositors i de Solistes de la vila, que evidencien el brillant passat musical de Molins de Rei.

(Aquests textos es troben en el programa d’homenatge al Mestre, a la contraportada)