Avui, 3 d’abril, Jane Goodall compleix 90 anys. Ella és encara avui un autèntic mite del conservadorisme. També és la primatòloga més famosa del món i l’únic ser humà que, a dia d’avui, ha estat acceptat en una societat de ximpanzés.

La seva història és pura llegenda: viatjà a Tanzània per primera vegada el 1960 acompanyada de la seva mare, per estudiar el comportament dels ximpanzés del Parc Nacional de Gombe. Sense formació ni experiència prèvia- abans només havia treballat de secretària o cambrera-, els seus coneixements sobre animals salvatges cridaren l’atenció del famós antropòleg Louis Leakey. “Ell buscava algú el cervell del qual no hagués estat rentat per altres científics dedicats al comportament animal que donaven classes a la universitat. A més Leakey pensava que les dones eren millors observadores, més pacients, que els homes. Per això, ser una noia i no haver anat a la universitat fou una gran avantatge per a mi”, recorda.

Quan era nena, no s’havia inventat la televisió. Ho va aprendre tot de la natura, i llegint llibres sobre animals salvatges. Amb 10 anys va llegir Tarzan dels monos i s’enamora del senyor de la jungla encara que ell acabà casant-se amb una altre Jane. “Llavors, vaig decidir que aniria a Àfrica, que viuria entre animals salvatges i que escriuria llibres sobre ells.”

Va créixer estimant els animals i la seva mare sempre recolzà aquesta passió. Aprengué que la ciència era molt arrogant en afirmar que nosaltres érem els únics sers amb personalitat, ment i emocions.

Ella continua avui dia dient que per protegir el planeta, el primer és alleujar la pobresa. “Si ets pobre, fas malbé el medi ambient perquè talles arbres per tenir més terra on plantar collites per alimentar la teva família. I si vius a ciutat, compraràs el pitjor menjar sense importar-te com s’ha produït o si, en el procés, s’ha danyat el medi ambient o maltractat els animals. Les inundacions, sequeres o incendis provocats pel canvi climàtic estan afectant a tot el món i encara que sigui terrible, en certa forma també és bo perquè ha deixat de ser el problema de comunitats pobres. Ara també afecta els rics”.

Segons la seva manera de preservar el planeta, necessitem educar-nos en el que significa el medi ambient. Si no ho entenem, no es pot ajudar a preservar-lo. Creu que ens posaren en aquest planeta per enviar un missatge d’esperança. “Encara tenim una finestra d’oportunitat per esmenar part del dany que li hem fet al planeta. Però per conservar l’esperança és necessari passar a l’acció. Soc obstinada i no vull deixar que les grans corporacions m’arraconin: seguiré lluitant per la justícia mediambiental i la justícia humana la resta de la meva vida. No sé quants anys més estaré en això, perquè el proper dia 3 d’abril, compliré 90 anys, però és el que vull fer amb el que em queda de vida”.

Va fundar l’Institut Jane Goodall el 1977 i espera que el seu llegat hagi contribuït a fer entendre que els humans no som els únics sers del planeta amb personalitat, ment i emocions.

Si mira endavant, veu que tot el que ha fet no ha caigut en sac foradat, la segueix Greta Thunberg que en aquests moments ja té una història notable i que està fent història en un món molt complicat, en un món on els interessos van davant de tot i, com es veu, les Conferències sobre el canvi climàtic, massa vegades, són paper mullat, amb grans objectius però sempre mirant els propis interessos que, la majoria de vegades, van en contra del que diuen que s‘ha de fer per resoldre o mirar que no vagi a més.