Poques estampes de la Setmana Santa són tan icòniques com la dels natzarens i penitents. El seu origen es remunta a l’Edat Mitjana, i més enllà dels aspectes folklòrics o pràctics, cada peça que compon els seu hàbit té un sentit transcendent que remet al que és essencial d’aquests dies: donar testimoni públic de la fe i acompanyar el record amb els passos de la passió, mort i resurrecció de Crist.

Elements dels natzarens:

La llum és part de la religiositat cristiana des dels primers segles. A l’inici, els germans natzarens es dividiren en confrares de llum i de sang. El penitent porta ciri, fanal, atxa.... o creu a l’espatlla. El ciri il·lumina el camí a la confraria, lloc de silenci, novament.

Al principi el cinturó era un cordó de cànem que cenyia la cintura i pujava fins al coll. Amb els segles sofrí una doble evolució: en ample cinturó d’espart o cànem, que facilita la col·locació elevada del ciri ; o cíngol estret amb els colors de la confraria.

La cucurulla, també dita caputxa o capirot, manté rígida la mascareta que cobreix el rostre. Alguns autors l’assimilen a les formes que usà la Inquisició per al càstig de condemnats, encara que aquesta teoria ha estat qüestionada: primer, perquè la Inquisició es creà a espanya el 1478, quan ja existien confraries en gairebé tota la Península, perquè els primers capirots de la Inquisició eren punxeguts; i perquè s’assenyalava als condemnats per faltes contra la doctrina i la fe, tot el contrari del que significa en ser portat per germans i confrares.

Las medalla sobre el pit, i a vegades sota l’hàbit identifica el confrare en els actes corporatius i té un sentit protector per part dels sants titulars davant l’adversitat i el moment de la mort.

El seguici és el conjunt d’estendards, guions i insígnies que precedeixen a les imatges. Manifesten els moments clau de la història de la Hermandad, i el seu vincle amb algun sant, orde religiosa o personatge d’alcurnia. Destaquen els simpecados: estendards en forma de banderola vertical que manifesten la profunda devoció mariana confrare.

La túnica és la part principal de l’hàbit natzarè. Preserva l’anonimat dels qui realitzen l’estació de la penitència. El seu colorit s’ha anat ampliant des dels negres, marrons i blancs a també verds, morats, etcètera.

Ara bé, encara que els elements externs són importants, no poden eclipsar el vertader nucli devocional: la imatge titular de Jesucrist, a través dels passos de la processó o de la Verge Maria. Ells són el vertader centre des del qual cobra sentit l’imaginari de la Setmana Santa. Sense ells, tots els elements formals (túniques, medalles, comitiva, música...) quedarien buits de contingut.