La paraula Pasqua ve de l’hebreu pesah, que vol dir “passar pel damunt”.

Sovint, molt sovint, diem frases com aquestes: “Ets feliç com un ou de Pasqua”, o bé, “Aquest vailet fa cara de Pasqua”. Amb això volem expressar l’alegria o satisfacció de la persona al·ludida.

Però, malgrat que la majoria celebra la Pasqua, potser hi ha qui ignora la procedència d’aquesta paraula, que és el fonament de la religió catòlica.

La Pasqua és la festa més important dels jueus. Té arrels antigues provinents dels temps de Canà, relacionada amb la inmolació dels anyells que pasturen els nòmades; i també amb les festes dels pans àzims, pròpia dels agricultors en collir els sembrats.

La Pasqua servia per oferir a Déu les primícies dels ramats i de les collites. Aquestes festes es van unir aviat al record de l’alliberament del poble d’Israel, de la seva sortida d’Egipte, i l’aliança al mont Sinaí. La Pasqua, segons els escrits de l’Èxode, s’uneix al fet salvífic i mesiànic. És la gran festa del poble d’Israel.

La Pasqua vol referir-se al fet que Jahvé va passar de llarg de les portes dels israelites, en el darrer càstig infringit a l’egipci. També fa referència al pas del mar Roig i al trànsit i final de l’esclavitud.

En el Nou Testament, la Pasqua és l’obra salvadora de Crist, i es refereix a l’Eucaristia. Per això, a la celebració dominical també se l’anomena Pasqua (dia del Senyor). La mort i la resurrecció de Crist (Crist és el veritable anyell pasqual) dona sentit a la Pasqua dels jueus, i és la Nova Aliança.

El concili de Nicea l’any 325, va establir que la Pasqua cristiana se celebrés el diumenge següent al pleniluni després de l’equinocci de primavera (entre el 22 de març i el 25 d’abril). L’Església d’Orient celebra la Pasqua, a diferència de nosaltres, el 14 del mes de Nisan.

Els orientals remarquen més la passió i la mort de Jesús, mentre que els catòlics, celebren i donen més importància a la resurrecció del Senyor.

El papa Pius XII, l’any 1951, va voler donar una millor expressivitat i participació a la Pasqua, i va instaurar la Vetlla Pasqual, que se celebra a la posta de sol del dissabte i a la nit del diumenge de Resurrecció.

El Triduum Pasqual –dijous al capvespre, divendres i dissabte a la posta del sol, en què se celebra, i es viu, la passió, mort i resurreccció de Jesús-és el punt culminant de l’any litúrgic.

És la festa de les festes, la solemnitat de les solemnitats, el misteri de Crist que ha vençut la mort. La celebració dura cinquanta dies, fins a la solemnitat de Pentacosta, o Pasqua granada.

Vet aquí el contingut i expressió d’aquesta meravellosa paraula, Pasqua, que avui l’he presentada per saber una mica més del seu significat i la història d’on prové.

Com sempre, amb el goig de la Pasqua, bona Pasqua a tots i a totes.