En el llenguatge de les flors, l’arbre del llorer significa “glòria” i “victòria”, i les seves fulles signifiquen “no canviaré mai”.

Avui en dia, en el món cristià el llorer es beneeix el diumenge de Rams, es col·loca en un lloc de la casa i d’aquesta manera, es protegeix de la caiguda dels llamps, les males influències i les forces malignes. I com que està penjat a mà, serveix per als rostits, ben beneïts. Diuen que el llorer, si està beneït aquest dia, millora els estofats de tot l’any, perquè les seves fulles són un dels millors condiments per a la cuina i donen gust i aroma a plats de tota mena.

La mitologia grega explica que Apol·lo, déu del sol, la veritat i les arts, es va mofar d’Eros, déu de l’amor i aquest el va castigar enamorant-lo desesperadament de la nimfa Dafne, i disparant una fletxa de plom a Dafne perquè odiés a Apol·lo tant com ell l’estimava. Cansada de ser perseguida pel déu grec, Dafne va demanar ajuda al seu pare, que la va transformar en llorer. Apol·lo, que corria darrere seu, la va abraçar, però només va poder sentir el tacte rugós del tronc i l’olor encisadora de les seves fulles, i allà mateix va jurar que estimaria aquell arbre per sempre més i que les fulles del llorer coronarien poetes, atletes i guerrers com a símbol del triomf, la victòria i l’esforç. Per això al déu Apol·lo sempre se’l representa amb una corona de llorer, arquetip de la masculinitat, patrocinador dels triomfs, de les Belles Arts i de la Medicina.

A l’antiga Roma, el llorer també era utilitzat per coronar i distingir herois, atletes i guerrers vencedors, i era signe d’immortalitat després de la victòria.

Tiberi Cèsar, cada vegada que sentia tronar, en la creença que el protegia dels llampecs, es feia coronar per una garlanda de llorer. Encara avui dia entre les tradicions populars del nostre país es diu que el llorer és un arbre que allunya els mals esperits, que impedeix la caiguda de llamps allà on és plantat i que té propietats purificadores en ser cremat; per això abans es cremaven fulles de llorer per Sant Joan.

Per als cristians és un arbre sagrat que representa la immortalitat i la virtut, i per als musulmans del nord d’Àfrica està molt relacionat amb la puresa i les creences que atorguen als rams de fulles de llorer la capacitat d’allunyar la malastrugança.

A la Xina també creuen que la lluna conté un llorer i un immortal.

El llorer s’ha utilitzat en tècniques endevinatòries, es mastegava i, segons expliquen els llibres, les sacerdotesses, les pitonisses i les sibil·les entraven en trànsit o es posaven en estat de profetitzar. Passava el mateix quan al cremar fulles de llorer n’inhalaven el fum. A Grècia, els que mastegaven llorer, se’ls anomenava dafnègafs (menjadors de llorer) i només se li permetia això a la sacerdotessa profètica del temple de Delfos, que estava al servei d’Apol·lo.

A Galícia, hi ha el costum de col·locar un ram de llorer a dalt de la casa quan aquesta s’acaba de construir. Nosaltres hi posem la bandera catalana, després de massa anys d’imposar-nos una de forana.

Des dels temps dels grecs s’han fet servir una sèrie de tècniques, perquè consideraven el llorer com arbre sagrat i l’utilitzaven com a planta protectora. Una d’aquestes tècniques, que avui ens fan riure o ens deixen perplexos és que es volia saber si la parella l’era fidel, col·locava a la paret de l’habitació divendres a la nit, abans de ficar-se al llit, una fulla de llorer i la fixava amb una agulla pel centre, col·locant la punta cap amunt, així que es començava a fer de dia, mirava com estava la punta de la fulla. Si seguia mirant cap amunt no havia de dubtar de la seva fidelitat. Si estava inclinada a l’esquerra, podia començar a sospitar. I si estava inclinada cap a la dreta, la felicitat presidiria tots els dies de la seva vida, ja que significava que tot anava sobre rodes.

Els grecs, en els seus escuts militars, portaven dibuixades fulles de llorer, als pòrtics de les cases on habitaven malalts hi col·locaven una branca d’aquest arbre i alguns permanentment portaven una fulla de llorer a la boca per evitar la mala fortuna.