El dia 28 d’agost de 2011 es van complir dos-cents un anys del naixement a Vic de Jaume Balmes i Urpià, un eclesiàstic intel·lectual polifacètic català, que tindria una vida tan curta com prolífica, i moria poc abans de complir 38 anys. En menys de 10 anys va ser capaç d’escriure els llibres que, en les seves obres completes, comprenen 33 volums. Format al seminari de Vic i doctorat en Teologia a la universitat de Cervera, va ser un del filòsofs més importants de la seva època, coneixedor profund de la tradició marcada per la Summa Theologiae de sant Tomàs d’Aquino. Pertanyia a una família d’empresaris catalans i va conèixer i interessar-se per la naixent indústria tèxtil que incorporava les màquines de vapor al procés productiu.

Balmes, sense ser cap economista, va escriure un article pocs anys abans de la seva mort a la revista La Sociedad, el 17 de setembre del 1884, titulat “Verdadera idea del valor i reflexiones sobre el origen, naturaleza y variedad de los precios” on es pregunta per què val més una pedra preciosa que un tros de pa.

Balmes no parla dels costos de producció i considera que el valor del bé ve donat per la utilitat subjectiva que té per al consumidor, així com per l’escassetat del bé, i que existeix així una relació entre la disminució o augment del valor i l’abundància o escassetat del bé. Així, el valor del bé no està determinat pels costos de producció, sinó per la utilitat marginal, que és la satisfacció que proporciona o l’ús menys important d’una unitat addicional del bé. En paraules seves “tots tenim experiència de coses que costen molt treball i no valen res”, cosa que no s’oposa al fet que, de vegades i sense poder-se generalitzar, “el cost del treball contribueixi a l’augment del valor de la cosa, però sent accidental i mai depenent d’aquí el veritable valor. L’única mesura del valor d’una cosa és la utilitat que proporciona i no hi ha, per tant, una necessària connexió entre el que costa i el que val.” Balmes raona que els costos objectiu del treball en el sector tèxtil poden superar el preu de venda “per raó del més gran avenç en la fabricació dels competidors”. En un entorn de sequera i escassetat, l’agua té una utilitat marginal molt elevada i, per tant, el preu també serà molt elevat. En un desert, l’aigua ho val tot, molt més que tots els diamants junts, perquè un litre d’aigua pot significar salvar la vida. En condició normal, però, disposem de grans quantitats d’aigua i, per tant, la seva utilitat marginal i el preu són inferiors. El preu que estiguem disposats a pagar per un litre d’aigua vindrà determinat per la satisfacció de l’última necessitat no coberta (per exemple, regar els geranis).

Jaume Balmes resol així la paradoxa dels valors i enuncia correctament la teoria de la utilitat marginal 27 anys abans que el mateix Carl Menger, fundador de l’escola d’economia austríaca i pioner de la revolució marginalista, conjuntament amb Jerons i Wlaras, a finals del segle XIX.

Jaume Balmes te un carrer dedicat a Molins de Rei: el carrer Balmes que, anys enrere, era més llarg, ocupant l’ara carrer del Mestre Blanch i el Camí Antic de Santa Creu. Neix a la plaça de Mercè Rodoreda (a la Joventut Catòlica) i acaba prop de la plaça Josep Tarradellas, al carrer Roger de Llúria, al costa de la popular barraqueta.