El passat 4 de gener del 2024 es compliren 81 anys des que el 4 de gener de 1943 es va projectar als cines espanyols el primer número de “Noticiarios y documentales (“No-Do”), successor del “Noticiario espanyol”, posat en marxa pel bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Durant la Guerra Civil es va posar en marxa en el bàndol rebel el Noticiario espanyol, una eina de propaganda camuflada d’informatiu cinematogràfic a imitació dels Newsreels italians i alemanys, que al seu torn els havien copiat del cine soviètic. Però no va ser fins acabada la contesa quan es va crear el gran informatiu audiovisual amb el nom de No-Do, successor d’aquell primer informatiu.

L’estructura primera del No-Do no tenia una definició coherent, sens blocs ni seccions, en una barreja miscel·lània en la qual les notícies se succeïen sense ordre jeràrquic i centraven la seva importància en els textos que en les mateixes imatges i on la música s’utilitzava com a element de dramatització.

Al llarg de la seva història, el No-Do es constituiria en element apologètic del franquisme i en divulgador propagandístic de les bondats del model de desarrollismo econòmic del règim. Era d’emissió obligatòria en tots els cines d’Espanya abans de la projecció de la pel·lícula (es distribuïa gratuïtament a les sales) i va ser un dels més eficaços aparells de propaganda del règim franquista des dels seus objectius inicials: “Hacer llegar las noticies españolas al mundo entero, realitzar doumentales de propaganda general de nuestra patria, sirviendo al mismo tiempo los fines de aquellos elementos nacionales que ho merezcan”.

El primer director de No-Do, Joaquín Soriano, assenyalava que “el Noticiario Español pondrà en ridículo a los cretinos que nos difamen, aumentando la atracción que para nosotros sienten los que por cultos y honrados nos aprecian i estiman”.

Des de les seves capçaleres, el No-Do definia la seva identificació amb els valors del règim. La primera enregistrava imatges del so de campanes, il·lustrant la joia de la victòria amb la simbologia religiosa del nacionalcatolicisme. Una àguila que solca l’espai, similar a la imperial de l’escut nacional, surt d’Espanya i recorre el globus terraqüi, remarcant el lema del noticiari: “El mundo entero al alcance de todos los espanyoles”. S’identifica aquesta escena amb la vocació del franquisme.

Aquesta capçalera finalitzava amb la bandera espanyola vermella i groga (tot i que el blanc i negre del documental no permetia discernir els colors) onejant al vent i un recorregut panoràmic pels símbols de l’escut nacional. Posteriorment, a les successives capçaleres, anirien desapareixent els elements més imperialistes.

El No-Do fou creat arran d’un decret del 29 de setembre de 1942 (tres anys després d’acabada la Guerra Civil) que incloïa en els seus continguts des d’imatges de la United News fins a les que emetien les estructures propagandístiques del Tercer Reich, ja que molts dels documentals internacionals procedien de l’UFA alemanya. No-Do tenia la seva seu central a Madrid i rebia material de les corresponsalies de les 8 capitals més importants d’Espanya. De l’estranger es nodria dels noticiaris de Gaumont, Metro News, Fox News i l’UFA, que ocupaven més de 50% de la durada total (entre 10 i 15 minuts). L’any 1957 es va integrar a l’INA (International Newsreel Association), que li va donar accés a materials de noticiaris internacionals d’altres països.

En total es van realitzar 4.016 noticiaris, 1.219 documentals que portaven el títol genèric d’Imágenes i 700 documentals especials.

Després de la mort de Franco el novembre de 1975 el No-Do va continuar encara alguns anys presidint la informació a les pantalles de les sales de cine malgrat la desinteressada acollida del públic i la seva decadència, provocada per l’afermament de la televisió. Poc abans, el maig de 1975, ja s’havia aixecat l’obligatorietat de projectar-lo a les sales de cine. L’última emissió va ser el maig de 1981. Els reportatges i documentals del No-Do, de clar matís ideològic, han quedat per a la posteritat com a font històrica de documentació audiovisual. Les seves imatges, prescindint dels textos, s’han convertit en un important arxiu per il·lustrar i contextualitzar informacions d’actualitat.