He parlat des de les ones de Ràdio Molins de Rei, algunes vegades sobre l’origen dels goigs que es canten en honor d’un sant o santa i, com no, tots els goigs tenen un autor o autora en els seus versos i un músic per poder-los cantar en el dia de la celebració.

La varietat d’escriptores que han creat goigs fent nous exemplars i arribar a agradar als destinataris dels cants i les súpliques, és tota una aventura artística. D’entrada, s’ha de tenir una sensibilitat exquisida per a l’estil poètic, un coneixement de l’estrofa i de la rima propis d’aquest gènere literari, altre coneixement de la personalitat o de l’episodi del sant o santa, i altre del lloc de veneració on aniran destinats. I tots aquests factors amb uns límits marcats pel foli de paper ornamentat i, si convé, amb la partitura inclosa.

Milers de meravellosos goigs en fulls impresos des que la impremta els difongué, principalment foren els capellans d’esglésies qui els difongueren. Aquests, a més, els feien entonar a l’acabar les celebracions. Els autors han estat majoritàriament homes des d’un principi, a finals del segle XIX i fins avui dia, però les dones també han ofert el seu art poètic per alabar Déu, els seus misteris, uns sants i unes santes de devoció popular.

En un ràpid recompte per col·leccions i catàlegs particulars s’han trobat com un centenar de goigs firmats per diferents dones que seria molt interessant identificar-les per fer un treball d’investigació acadèmic individual o col·lectiu. Avui en farem esment de tres casos destacables.

Maria Eulàlia Anzizu (1868-1916). Va néixer a Barcelona de família acomodada. Rebé una educació que la portà a escriure i publicar poesies a La Veu de Montserrat entre 1886 i l887. Després d’un viatge a Itàlia, ingressà com a monja al monestir de Pedralbes el 1890. Els més antics que va fer són uns Goigs en llaor de Nostra Senyora del Carme, que publicà el 1913. En el revers de la fulla dels goigs hi apareix copiada una partitura manuscrita. Més endavant aparegueren noves edicions.

Clementina Arderiu (1889-1976), també barcelonina i envoltada d’intel·lectuals i poetes, amics i familiars, admiradora de Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, cultivà la poesia. Entre les seves composicions, el 1964 publicà uns Goigs en lloança del gloriós cavaller sant Jordi que es venera a la parròquia barcelonina de Vallcarca, amb melodia de Francesc Baldelló, reeditades des de Badalona i molt repartides en el popular dia del sant: reimpreses i acolorides a mà amb motius diversos, com el de la edició realitzada per als Amics dels Goigs.

Maria Antònia Salvà (1869-1958), mallorquina, nascuda a Llucmajor, cultivà la poesia des de molt petita. Era una entusiasta dels glossadors populars i de l’obra de Miquel Costa i Llobera. Es dedicà plenament a escriure al llarg de la seva vida i fou reconeguda fins presidir uns Jocs Florals de Mallorca el 1935. Amb motiu d’unes estances estiuenques en una casa a Sant Llorenç del Munt originaren uns Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir sant Llorenç, que es venera en l’antiquíssima església abacial del monestir del Munt, en el Vallès, i de la qual és titular. Una edició sense dates d’impremta fou seguida per altres, publicades i il·lustrades per Ricard Marlet a Sabadell l’any 1977, per a la parròquia de Matadepera.

En el Dia de la Dona Internacional de la Dona (8 de març) hem volgut recordar tres bones representats del gènere poètic. Com hem dit més amunt, la temàtica de dones vinculades al món dels goigs ofereix la possibilitat investigadora grandiosa i que entitats i estudiosos poden trobar camins inèdits per descobrir un interessant documentació insospitada per arxius o racons de sagristies i biblioteques.