A l’Abans, Molins de Rei, Recull Gràfic 1885-1965 hi trobem dues anotacions sobre els assortidors de benzina a la vila. A mi em ve present el que hi havia al passeig Pi i Margall on hi repostaven els pocs vehicles que circulaven per Molins de Rei fins que ja no va poder continuant per dues raons: la perillositat i l’acumulació de cotxes, a mida que anava creixent el parc automobilístic de la vila. L’altre assortidor a què fa referència l’Abans no el tinc present o ja no hi era quan vaig venir a Molins de Rei.

La primera anotació que hem trobat a la pàgina 255 fa una explicació detallada dels anys 30 de totes les cases i botigues de la vila:

(…) A continuació (de cal Ribot que hi havia una botiga de queviures), la botiga i el magatzem de destil·leries Licors Mas. Després, ca la Tita, d’ofici ebenistes, que alhora cuidaven de l’assortidor de benzina que hi havia al davant ja des d’abans de la guerra”.

I a la página 317 del mateix l’Abans, diu que a la carretera de València hi trobem “cal Paró o cal Gaspar Bofill, majoristes de queviures, que també es cuidaven de l’assortidor de benzina del davant”.

Les benzineres estan íntimament lligades a la història del segle XX. Quan es van posar a la carretera els primers automòbils, la gent comprava el combustible en llaunes a les ferreteries en aquelles botigues de poble o directament a farmàcies. Això és el que va fer Bertha Benz (de qui ja en vaig parlar en aquest espai) el 1888, quan va voler provar el cotxe inventat pel seu marit recorrent carreteres alemanyes durant més de cent quilòmetres per anar a veure la família. En aquell moment a ningú li hauria passat pel cap que farien falta uns punts d’avituallament per a aquelles màquines amb motor de combustió. És a dir, primer hi ha haver els cotxes i després les gasolineres.

L’aparició de les estacions de servei va ser un efecte colateral de la producció massiva de la factoria Ford. Com que es van posar en circulació tants automòbils, va sorgir la necessitat de proveir-los. Sembla que la primera benzinera es va obrir a Saint Louis el 1905 i la segona a Seattle el 1907, l’any que a Barcelona es va matricular el primer cotxe.

A casa nostra, el pioner va ser Ramon Vidal Fitó, que el 1908 va obrir un assortidor als afores de Badalona. De totes maneres, aquí tot anava a poc a poc i qui volia gasolina la seguia comprant en llaunes de la Shell o l’Standard Oil, que controlaven el mercat peninsular.

Els cotxes començaven a ser un element habitual del paisatge urbà i el 1924, Shell va decidir obrir set assortidors a les principals vies de la ciutat de Barcelona. El setembre de l’any anterior, el 1923, Primo de Rivera havia fet un cop d’Estat i va instaurar la dictadura. Una de les seves mesures adoptades fou convertir les instal·lacions de distribució de combustibles en una empresa estatal (Compañía Arrendataria del Monopoli de Petróleos SA, o sigui, CAMPSA. Va funcionar fins que el 1992 es va privatitzar per permetre la lliure competència, cosa que feia pensar que hi hauria uns preus més competitius però la realitat és que s’ha anat homogeneïtzant per la part alta. Però ara, amb la constant escalada de preus, per poc que es consumeixi, alhora de passar per Caixa sembla que t’arrenquin un queixal. I ja quasi no queden dents.

A Molins de Rei, vila, hi trobem dues gasolineres. Una situada a l’avinguda de Caldes, darrere de Ràdio Molins de Rei i l’altra a l’avinguda de València, direcció a Sant Feliu de Llobregat. Altres estan situades en el terme municipal, sent la més propera, la del carrer del Pla, a la zona industrial.