Es rendeix a la primera quan no sap una endevinalla, o no troba aparcament al carrer, o no entén un poema, o el rival futbolístic es posa per davant, o no troba ell sol una adreça, o pretén planxar bé una camisa, llegir sencera una tribuna d’opinió o aprendre la diferència entre ibuprofè i paracetamol, o recordar una cosa que va passar fa molts anys, o que li agradi la cuina, o escriure un diari, o mantenir el contacte tant sí com no amb algú a qui sembla que li és igual, o quan degota una aixeta. En canvi no li passa res per tirar la tovallola, es resigna i passa a l’acció següent. Té altres, moltíssims altres verbs per explorar. De vegades abaixa els braços i creu que és un triomf de la intel·ligència, testimoni de com els seus esforços per aconseguir una cosa no serveixen de gaire, i es diu “mira amic, deixa-ho estar, no pots o no en saps, perquè vols continuar fent el simple: No hi perdis més el temps. Retira’t”.

Està molt bé que s’entossudeixi a aconseguir una cosa que desitja. És del tot normal que ell mereixi aconseguir certs somnis i això implica anar-hi al darrere, obstinant-s’hi, consumir totes les seves forces, dir-se “no em rendiré mai”. La il·lusió per aconseguir-los, en fi, l’il·lumina algunes tardes i nits. Però, ¿fins a quin punt cal que s’entesti a fer coses que, a partir de cert moment, es tornen massa difícils, o repetitives, o anodines, o improductives, o il·luses, o cares?

Els afanys els hauria d’admetre amb un nombre prudent d’intens, després dels quals hauria de disfrutar del delicadíssim plaer de rendir-se, d’estendre la vista a un anhel nou. És lloable que vulgui mantenir l’ordre a casa, respondre els correus, vestir conjuntat, escriure un llibre sobre si mateix, no pronunciar “collons” 20 vegades al dia, no potinejar-se la cara. Però cal que sàpiga abandonar, deixar-ho tot per a una altra ocasió, fins i tot per a una altra persona. La insistència el condueix sovint al desànim, al fet que el considerin un posat o que es converteixi en un psicòpata. Ha d’aprendre a dir “jo, passo” i que ho faci algú altre mentre disfruti l’èxit.