L’obertura d’aquest carrer de més llargada de Sant Feliu de Llobregat després del carrer Laureà Miró, antiga carretera, se situa segons fons orals als voltants dels anys 1921 i 1922. Segueix tot el Polígon del Pla fins arribar al Polígon Industrial Matacàs, amb interseccions als següents carrers:

Can Miano, Treball, Agricultura, Comerç, Ramon de Trinxeria, Indústria, Reverend Martí Duran, Zona esportiva Falguera, Josep Teixidó, Prolongació Falguera, Parc del Llobregat, Plaça Falguera, Rupert Lladó, Passatge Carnicé, Joan Antoni Samaranch, Passatges Vilafranca, Maties Badia, Enric Ossó, Plaça Alfons Comín, Parc Falguera, Remigi Guix, Ramón y Cajal, Verge de les Neus, Santa Maria, Sant Antoni i Anselm Clavé.

El 4 d’octubre de 1967 es va aprovar de prolongar aquest carrer, des del de Ramón y Cajal fins a la Riera de la Salut, com a conseqüència de la construcció de vivendes en alguns terrenys de Can Falguera.

A finals de la dècada dels setanta es va construir un complex urbanístic en aquest carrer, ja al llindar amb la Riera de la Salut i amb prolongació del carrer de Falguera.

Aquest carrer és dedicat a la figura de sant Josep. Avui dilluns l’Església catòlica recorda la figura d’aquest patriarca, encara que la festa oficial es va celebrar ahir diumenge, fent-la coincidir amb el dia del Seminari i les vocacions sacerdotals. Aquella gran festa tan popular avui s’ha convertit en una festa oculta per no considerar-se festiu aquest dia.

Segons expliquen els evangelis oficials, el pare de Josep es deia Jacob (Lc. 1,27; Mt. 1,16) i que entre les moltes noies que va conèixer es va enamorar de Maria i amb ella va fer un acord matrimonial (Lc.1, 27; Mt. 1, 18).

Es va assabentar que Maria esperava un fill i com que era un home just i honrat i no la volia difamar públicament, va resoldre desfer el secret matrimonial (Mt. 1, 18-19).

En somnis un àngel del Senyor li va dir que no tingués por d’acceptar Maria, com esposa, perquè ella tindria un fill per obra i gràcia de l’Esperit Sant.

El missatger, l’àngel es dirigí a Josep com “l’espòs de Maria”, confiant-li la tasca d’imposar el nom de “Jesús” al nen i d’actuar com el seu pare de la terra.

Josep exerceix la seva autoritat paterna des del principi. En circumcidar l’infant és Josep qui li posa el nom de Jesús al fill de Maria (Mt. 1,14). Juntament amb Maria van a Jerusalem per presentar Jesús al Temple (Lc.2, 22-23). Després vingué l’adoració del Mags i la fugida a Egipte, per escapar-se del rei Herodes.

Després de la mort d’Herodes, Josep advertit per un àngel, decideix amb la família, anar a Galilea.

L’últim relat on apareix sant Josep és a l’evangeli de Lluc (2,42-48) on s’explica que quan Jesús tenia dotze anys, per la Pasqua, anaren a Jerusalem i es va quedar al Temple amb els doctors de la Llei. Els seus pares, Josep i Maria el van trobar després de tres dies de buscar-lo plens d’angoixa (Lc.2, 42-48)

De la mort de sant Josep no en sabem res, però es creu que va morir en braços de Maria, la seva esposa, i de Jesús.

En temps difícils per a l’Església, el papa Pius IX, l’any 1870, la va posar sota l’especial protecció de sant Josep, declarant-lo “Patró de l’Església Catòlica”.

Fins aquí el que ens diuen els Evangelis “oficials” sobre sant Josep. Més enllà de l’aspecte religiós, voldria ressaltar l’aspecte gastronòmic de la crema de sant Josep, crema catalana o crema cremada, d’origen medieval que és, encara avui, una de les receptes més típiques de Catalunya. La tradició diu que ha de menjar-se el dia 19 de març, però com que és tan bona i agrada gairebé a tothom, ara es menja durant tot l’any i, als restaurants, figura a les cartes dels postres.

Des d’aquí, us desitjo a tots els Joseps, Peps, Pepets, Josefes, Sefes, Pepetes i Josefines que passeu un bon dia de la vostra onomàstica, encara que no sigui festiu, igual que tampoc no ho són la majoria de sants i santes, perquè si ho fossin, estaríem de festa tots els dies de l’any, cosa no gaire recomanable en aquests temps de crisi.

Bona celebració i bona crema!