El Carnaval nasqué fa moltíssims anys. Molt abans de la nostra era, quan els pagesos es reunien a l’estiu per celebrar les bones collites i demanar als deus que les protegissin dels mals esperits. Al voltant d’una foguera els homes es pintaven i cobrien el rostre amb caretes mentre ballaven.

No obstant això, la primera festa de carnaval reconeguda com a tal, fou a Egipte. Durant uns dies els egipcis ocultaven la classe social a la que pertanyien amb una màscara i es reunien en els carrers per cantar i ballar. Es tractava d’una festa pagana.

Després els romans començaren a celebrar aquesta festa a l’inici de la primavera. Ho feien en honor a Momo, el déu de la diversió i la burla. I durant aquesta festa, que ells anomenaven carrus navalis, passejaven pels carrers a Bacus, el déu del vi, sobre un vaixell amb rodes i la gent ballava i es divertia quan passava.

Més tard, ja a l’Edat Mitjana, era costum dir al carnaval la Festa de la bogeria” perquè a la gent li agradava gastar bromes en els llocs públics amagada darrere de l’antifaç. L’Església Catòlica tracta d’evitar-ho, però, com que no va tenir èxit, el que va fer, fou incorporar aquesta festa al seu calendari. La considerava un període d’alegria i disbauxa abans de començar la Quaresma, temps d’oració i abstinència.

Les festes duraven tres dies abans del Dimecres de Cendra. El costum s’estengué per tota Europa, i arribà fins a Amèrica de la mà dels conqueridors.

A Espanya, durant el regnat dels Reis Catòlics, la gent es disfressava per gastar bromes als amics, veïns i familiars. Però, quan arribà el rei Carles I, prohibí la festa perquè atemptava contra les mesures de seguretat. El seu fill, Felip II i el seu net, Felip III, continuaren amb la prohibició, fins que Felip IV tornà a donar permís perquè celebrés aquest antic costum.

Avui en dia el Carnaval se celebra a pobles, ciutats i en diferents països del món. I, a pesar de les diferències culturals, en el que tots coincideixen durant aquests dies és que tot és alegria. Els balls, desfilades i disfresses es repeteixen en tots els llocs.

Avui s’acaba el Carnaval i avui arriba el Dimecres de Cendra, que és quan comença la Quaresma: quaranta dies en els que els cristians es preparen per a la Pasqua de Jesús, havent passat abans pel diumenge de Rams i la Setmana santa.

Seguint el ritus del Dimecres de Cendra, aquest dia l’Església catòlica invita a la reflexió als creients practicants de com han de millorar la vida, en actituds i comportaments que no són adequats. La cendra que imposa el sacerdot són els egoismes i malalties: baralles, mentides, mandra, falta d’escalfor a casa i respecte a les persones...

Avui, dimecres, amb la imposició de la cendra, els creients desitgen que neixi en ells quelcom nou: la pau, l’amistat, la solidaritat, l’amor, la dolcesa, la comprensió, tal com haurien de ser els desitjos de tots les persones en qualsevol època i temps de la nostra vida.

Sigui aquest dia o qualsevol altre, sempre hi ha un dia, per no perdre l’oportunitat de ser una mica millors, de comportar-nos bé, de ser receptors dels bons consells i practicar-los, d’ajudar als que tenim més a prop, de compartir amb els del nostre entorn tot el que sigui per millorar-nos...

La Quaresma dura 40 dies, però durant l’any podem trobar mols moments en els quals els propòsits els podem fer realitat. I així veurem com després ens sentirem millor.