Arrenca el mes de febrer i, una vegada passada la nostra Fira, ja ens trobem que gaire bé a mig mes, ens arriba tot l’ambient edulcorat i carrincló de cors decorats en aparadors, globus i roses en les tendes, el color vermell i rosa pertot arreu. El Dia de Sant Valentí s’acosta.

Però, i a tot això, qui és aquest tal Valentí? Per què el 14 de febrer és el dia especial dels enamorats? A qui se li va ocórrer?

Encara que hi ha un clar debat entre els historiadors sobre la identitat de Sant Valentí, la versió més reconeguda és que es tractava d’un famós sacerdot que va viure a Roma, i que va ser executat per ordre de l’emperador Claudi II el 14 de febrer de l’any 270. En aquella època l’Imperi romà es trobava en decadència i incrementar les forces armades era la tasca principal. A tal fi l’emperador va crear una llei que prohibia el matrimoni per als soldats joves, ja que es considerava que la vida en parella disminuïa les seves habilitats en el combat i el seu valor.

Valentí va començar a efectuar matrimonis cristians entre els soldats joves de manera clandestina, fins que va ser descobert i capturat. D’acord amb els documents històrics, el sant es va entrevistar amb Claudi II i tots dos van entrar en una discussió sobre la religió. Per més que va amenaçat amb la mort, Valentí mai es va retractar de les seves creences i finalment va ser decapitat.

Dos segles després, les coses eren molt diferents. La fe cristiana s’havia convertit en la religió més important d’Europa i buscava combatre els costums pagans que el poble mantenia. Va ser llavors quan el Papa Gelasi I va reviure la figura del sant convertint-lo en el patró dels enamorats. Això va ser una mesura per fer desaparèixer la popular festa romana dedicada a la fertilitat anomenada Lupercàlia, que se celebrava el 15 de febrer i en la qual els joves escollien una parella amb la qual farien l’amor lliurament durant un any.

Al llarg de l’Edat Mitjana i amb l’auge de l’amor cortès, que és entès com el precedent del codi del romanç amb el qual es relacionen les parelles actualment. Sant Valentí es va convertir en una imatge cada vegada més important, principalment a França i Anglaterra.

Al segle XIX el costum del dia dels enamorats va emigrar a Amèrica a través dels Estats Units sent una dona la primera a veure en aquesta tradició una excel·lent oportunitat per fer negocis. En 1847 Esther Howland va començar amb la venda de les “valentines”, les targetes de felicitació que commemoren el dia de l’amor i l’amistat.

A partir dels vuitanta del segle XIX, la festivitat va començar a expandir els seus horitzons cap a regals cada vegada més sofisticats, partint de les flors i les xocolates fins a arribar als adorables diamants. Avui dia, d’acord amb la Greeting Card Association, cada any es venen prop d’un bilió de targetes.

Encara que el 1969 el Vaticà va retirar el 14 de febrer del calendari catòlic com la festivitat oficial de Sant Valentí, per considerar que se sabia massa poc de la seva vida i miracles, la realitat és que la popularitat del personatge ha augmentat amb el pas dels anys, gràcies al món comercial.

I és que el dia de Sant Valentí ha deixat de ser una data religiosa per convertir-se en un element fonamental de la cultura popular.