Els propers dies 1, 2 i 3 de febrer del 2019 celebrarem una nova edició de la Fira de la Candelera. Els pocs més de dos-cents habitants que tenia la vila l’any 1852 quedarien sorpresos de veure com la petita mostra agrícola d’aquells anys s’han transformat en una ebullició d’actes culturals i de foment de la indústria, agricultura i ramaderia formada per expositors que vénen de tot el país per fer cada any més gran aquesta iniciativa. La Fira ja compta amb unes xifres importants que arriben a un miler d’expositors i una munió de visitants molt difícil de comptar, encara que les xifres són molt considerables.

La Candelera declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 2002, celebra cada any el primer cap de setmana de febrer. Encara que la Fira comença oficialment el primer divendres de febrer, les activitats culturals comencen dies abans. Tota la vila es mobilitza per transformar-se en un gran recinte firal on es pot, des de comprar un cotxe, fins a tastar un vi o adquirir plantes i arbres, entre altres i variats productes.

Va ser la reina Isabel II a petició d’un grup de propietaris i de l’Ajuntament que va instituir aquesta mostra a mitjans del segle XVII, originalment agrícola, que tenia llavors en la vinya la seva principal activitat. No va ser fins l’any 1951 que, coincidint amb la importància que adquiria la indústria tèxtil al Baix Llobregat, va aparèixer la Primera Exposició Industrial, Comercial i Agrícola a la Candelera. Actualment és una mostra que inclou les últimes tecnologies sense deixar de banda els orígens i les tradicions.

La Candelera és una “fira de fires” ja que fa de mare d’altres exposicions i activitats. Així, la llista de submostres que engloba l’allarga fins a arribar a una quinzena de sectors econòmics. Aquestes són la fira d’Entitats, fira del Planter, fira de la Maquinària Agrícola, mostra de Bestiar, Fira de Vins, Olis i Restauració, Fira d’Alimentació, Fira Comercial, Industrial, de l’Automòbil, brocanters i col·leccionistes, de les Arts, Ecològica, etc.

A més, la Fira també inclou diferents concursos en diferents matèries, com els planters, la fotografia o el dibuix.

La Candelera no només és indústria i comerç, també hi ha temps per a la cultura i el lleure. Començant pel pregó amb que s’inicia l’esdeveniment. Els vilatans i els visitants, a més de recórrer els carrers i visitar tota classe d’expositors, poden degustar el típic esmorzar de traginers, gaudir de les diferents exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, les presentacions de llibres, els castellers, les ballades de gegants, la botifarrada popular a l’Agrupa, etc. Els més petits també tenen el seu lloc amb la Fira Jove, i poden gaudir de les activitats relacionades amb el món del motor i del parc d’atraccions que s’instal·la al Parc Mariona.

El plat típic de la Fira és la coradella. L’any passat es declarà aquest plat com el més típic de Catalunya. La coradella s’elabora amb menuts de xais i es fan servir pulmons, cor, fetge i sang de xai, a més d’aigua o brou, alls, cebes, tomàquets, farina, llorer, farigola, vi blanc o conyac, oli i pebre. Per parlar del seu origen ens hauríem de remetre ja abans de l’exclaustració de 1835 a les cases de religiosos on hi havia la possibilitat de menjar carn en els dies de festa, és a dir, en els jorns penitencials, la carn que ingerien els frares solia ser de baixa qualitat, i era la provinent dels menuts del bestiar que era sacrificat als escorxadors de les poblacions. En efecte, a la cuina conventual, i també pairal, trobem nombrosos plats de cuina d’aprofitament guisats amb els menuts: peu i tripa, pota i morro, ventre i llengua i, sobretot, els peus de porc, que és una menja gelatinosa molt estimada en la nostra tradició culinària. La nostra coradella forma part d’aquesta cuina d’aprofitament que, a dir la veritat, agrada a molta gent però que a molts més els desagrada. Les noves generacions no han hagut de viure en temps d’aprofitament, però també han perdut el gust per tots aquests ingredients que tan ben cuinats foren per les nostres àvies i mares. Ens hem fet grans però el nostre olfacte i el nostre paladar continuen sent l’olor i el gust d’aquelles cuines que cuinaven amb llenya i carbó.