Joan Pi i Saumell, qui fou conservador del Museu Municipal de Molins de Rei, en un dels articles amb motiu de l’exposició “Necessitats materials, ensems espirituals” que se celebrà a la sala d’exposicions de Ca n’Ametller (30-XI-2003 – 8-II-2004) explica que la història del Museu va començar a la biblioteca de la fàbrica Can Samaranch on ell treballava i al costat d’una persona que l’ensenyà a estimar la vila i la seva història: el seu vital creador, n’Enric Madorell i Claramunt. Quan acabava la jornada laboral, anava amb el Sr. Enric per les cases que intuïen o sabien que podien tenir quelcom útil per al fons del Museu, i els ho demanaven. Es va anar creant en un sector important de molinencs, gairebé sense adonar-se’n, una certa consciència de valoració de les “coses velles”. Un hàbit inicial de passar pel Museu o telefonar-los, abans d’anar a drapaire o convertir quelcom en encenalls.

Amb el pas del temps s’anà enriquint el fons del Museu amb peces de molt interès històric i arquitectònic; la incorporació de col·laboradors féu possible, dia a dia, la continuïtat i millora de la tasca engegada, ara fa 70 anys. S’anava despertant caliu i futur.

Els caps de setmana anaven a fer excavacions arqueològiques amb la secció de recerques del Museu en troballes molt importants; amb aquestes activitats es va forjar el gran tresor de l’amistat.

El 1968, després de 15 anys de la seva creació, el Museu es va instal·lar a la seu del carrer Pintor Fortuny. Durant molts anys va ser, per la seva importància, el segon Museu de la comarca. Es va tenir la gran sorpresa de veure que, poc després de passar al nou local, formava part de la Guia General de Museus i Col·leccions d’Art d’Espanya.

No tot va ser fàcil i positiu. Així com a través del Museu es va aconseguir que el castell Ciuró passés a ser propietat municipal, amb el pont, tot i treballant-hi i comprometent-s’hi molt, s’hi va fer la pitjor barbaritat històrica que va comportar-ne la desaparició. Així, es va veure com es fonia un pont de tres-cents quaranta metres de llargària i quinze majestuosos arcs de pedra rogenca: hi havia resistit tot: des de l’embat de les aigües al flagell de les guerres. Sols el va vèncer la negligència humana. Va ser un atemptat arquitectònic.

En aquest setantè aniversari del Museu, arrelant treball i sentiments, hi volem incloure també l’aniversari dels col·laboradors del Museu que, encara que no van formalitzar la relació jurídica fins a l’any 1969, al costat del Sr. Enric Madorell, han estat els veritables creadors i impulsors, ja que, des del seu naixement, aquests van portar a terme una tasca continuada d’activitats encaminades a la recuperació, la conservació i la divulgació del patrimoni i del terme de la vila. Malgrat els recursos escassos amb què es comptà sempre, s’ha anat fent una gran feina a través dels anys i fins arribar als nostres dies.

Conscients del lloc que actualment ocupem dins la vila, una de les inquietuds dels Amics del Museu de Molins de Rei és conèixer la realitat actual i seguir l’evolució dels esdeveniments actuals en concret de la Cultura i el Patrimoni, com també estar atents a tot el llegat dels nostres avantpassats que, generosament, donaren al Museu i en fer la deixa, deixaren també part de la seva vida, que hem de preservar.