És fascinant com, amb el pas del temps, les paraules poden variar de significat o simplement ampliar-lo. Per exemple, si ara fa 50 anys algú hagués dit que tenia un ratolí a la taula al costat de l’ordinador hi hauria hagut corredisses per anar a buscar el mata-rates. Ara, en canvi el més normal és que a totes les oficines i llocs de treball hi hagi ratolins a les taules. Per prevenir possibles ensurts innecessaris, hi ha qui prefereix utilitzar el terme mouse (maus en anglès) per deixar clar que no es refereix al petit rosegador sinó a l’aparell que ens ajuda a l’hora de fer anar l’ordinador.

L’abril del 1981 la marca Xerox va posar a la venda la primera computadora personal amb aquest perifèric, que havia dissenyat durant els anys 60 l’enginyer Douglas Engelbart al seu laboratori de recerca de Stanford. La seva gran dèria era aconseguir que les màquines fossin fàcils de manejar per tota mena de persones i gràcies a aquest aparell, ho va. Tot hi això, ell no li va donar aquest nom. No és ben clar quan el llenguatge popular el va rebatejar amb el nom amb què el coneixem ara.

El ratolí, rosegador és un animalet que ja existia al neolític. Aquesta animal desperta sentiments contradictoris. Si és de ficció, digui’s Mickey, Ratatouille o Pérez, ens cau simpàtic; però ai si n’apareix un de veritat a casa! Els ratolins, rates, pardals i coloms tenen un tipus de relació amb els humans -sinantropia- per adaptar-se als entorns naturals modificats pels humans. Per això, allà on hi som nosaltres, hi apareixen ells.

Imagineu l’alegria que van tenir els rosegadors quan van descobrir que els sapiens havien desenvolupat l’agricultura, vivien en cases estables i acumulaven el gra per passar l’hivern. Doncs és el que va passar al neolític, quan els nostres avantpassats van deixar de ser caçadors-recol·lectors per esdevenir sedentaris pagesos.

Gràcies a les excavacions arqueològiques es por resseguir com aquest animaló va anar apareixent a les àrees on també es feia l’agricultura. És habitual que els arqueòlegs localitzin els seus fràgils esquelets als habitatges dels graners. I pel que sembla ja portaven maldecaps, perquè en un jaciment de Jordània a tocar al mar Mort datat del 9.000 aC s’han identificat unes estructures per guardar gra que eren construïdes suspeses a l’aire per evitar el contacte amb el terra. Podria respondre a un intent d’evitar que els animals accedissin al seu interior.

S’ha constatat que els rosegadors eren aficionats a viatjar amb vaixell. A mesura que el comerç marítim es va intensificar a la Mediterrània, i es transportava cereal d’un punt a un altre, els ratolins es col·laven a les bodegues per menjar a cor què vols.

Un dels primers llocs de la Península on hi va haver aquesta espècie de ratolí va ser al poblat ibèric de Calafell al voltant del segle IV aC; cosa bastant comprensible perquè era un importantíssim punt de comerç marítim en aquella època, on grecs i fenicis saltaven d’un port a un altre. Poc es podien pensar que, a part de les seves mercaderies, estaven transportant uns polissons que s’escamparien per tot arreu i que al segle XX donarien nom a un petit aparell que ens fa la vida més fàcil.