L’auca original és de l’any 1951, amb dibuixos de Josep M. Madorell i rodolins de Montserrat Pujol vda Canals. El Museu Municipal de Molins de Rei, l’any 1984 en féu una reedició.

Escolteu amb bona intenció, una historieta bufona,
serveix per passar l’estona.

Allà mateix al molí
anà a Fira es decidí.

Cada dia a la vesprada
l’anada era comentada.

Per fi arribà la vigília
per una i altra família.

Quan van a agafar els pollastres
ja fugen els grans diastres.

En Pere crida a la Tula
i dona menjar a la mula.

La Rita prepara el tall
i en Pau dona gra al cavall.

Les parelles de promesos
amb l’avís queden entesos.

Els dos homes al matí
van estudiant el camí.

Les tartanes tan flamants
es veuen molt elegants.

Queda l’avi a la masia
més en bona companyia.

Una xicota com cal
que per fer feina molt val.

Als altres guarda la casa
un que arregla el porc i l’ase.

Passant ombrívols camins
arriben d’hora a Molins.

Fan un foc dintre d’una olla,
i s’escalfen, una colla.

Van parant els dels llamins
amb caramels dels més fins.

Aquests coves de vaixella
els han dut sota l’aixella.

Les barraques de quincalla
són el goig de la quitxalla.

De carros de planteraires
no se’n veuen pocs ni gaires.

Els dels porcs fan foc amb palla
per revifar la canalla.

Entretant ja tots plegats
els veiem ben acampats.

Prop d’un recó fet a posta
van cremant canyes i brosta.

Farem l’esmorzar senzill;
i a peu dret; per tall, conill.

Quan els donen candeletes
deixen tots dues pessetes.

Al sortir prenen el sol
tot firant-se un gros llençol.

Aquella colla de matxos
se’ls han quedat dos ricatxos.

Ara compren uns trespeus;
també els falten uns arreus.

De la magna Exposició
els plau l’organització.

Els autobusos, que plens!
Oh si veiéssiu els trens!

Els promesos, que és estrany,
també es creuen tal engany.

El nano veu els bunyols
i deixa el feixet de cols.

Al davant d’un “charlatán”
l’estoneta hi van passant.

Ven mitjons i samarretes.
Sembla que farà pessetes.

Amb les pilotes i els “pitos”
volen pujà als “caballitos”.

Com que tot són caçadors
van per caçar bons licors.

Han fet guardar les tartanes
per un que n’ha tingut ganes.

Van per fer bullir l’arròs;
ja hi ha n fet un foc ben gros.

Un plat se’n mengen bullent;
després un cafè calent.

D’aquell licor que han caçat
ja no en queda la meitat.

Treuen tot aquell encant
i amb compte ho va col·locant.

Abeuren bé a l’animal
deslligant-lo d’aquell pal.

Avui de ballar sardanes
s’ha n’han fet passar les ganes.

Cadascú al seu carruatge;
després de tot l’equipatge.

Passen pel mig de la Vila
entre autos posats en fila.

Essent fora trotaran
i de jorn arribaran.

Amb el campanar a la vista,
la cara se’ls posa trista.

Mes cantant una cançó
ja no fan el ploricó.

Els nanos venen contents
i amb un somriure entre dents.

Per final aquí es perfila
l’escut de la nostra Vila.

I acaba dient:

Molins de Rei es desviu, i de joia avui delira. Apa! Tots feu el cap viu, per veure la seva Fira.