El nostre calendari no té suficients dies “mundials”, per a tantes commemoracions reivindicatives. Una ràpida ullada ho demostra, i aquí van alguns exemples: Dia Internacional del Petó (13 d’abril), Dia Mundial de les Abelles (20 de maig), Dia Internacional de les Vídues (23 d’abril), Dia Internacional dels Asteroides (30 de juny) i Dia Mundial del Vàter (19 de novembre). Cinc casos molt particulars i diversos; els quatre últims fins i tot proclamats per les Nacions Unides.

Avui dimecres, dia 27 de març del 2019, es compleixen 57 anys des de la seva institució l’any 1962 de la commemoració del Dia Internacional del Teatre. L’Institut Internacional del Teatre (ITI), una entitat vinculada a la UNESCO i que l’any passat celebrà el seu 70è aniversari, va fixar aquesta data un any abans, el 1961, i la va escollir perquè coincidia amb l’inici de la temporada del Theatre of Nations de París. L’ITI va decidir que cada any una figura rellevant de l’escena internacional faria la seva mirada personal al voltant del fet teatral. Es tractava de llançar un missatge de promoció al món i de reivindicar la universalitat del teatre. Un manifest escrit amb lletres majúscules. Escrit per a ser llegits als teatres i a altres espais culturals. També, per a ser publicat als mitjans de comunicació.

La llista d’il·lustres missatgers la va obrir el polifacètic Jean Cocteau en aquell llunyà 1962. El van seguir col·legues tan famosos com Arthur Miller, Peter Brook, Eugéne Ionesco o Darío Fo, per dir-ne quatre perquè la nòmina ja s’acosta als 60 elegits fins avui. L’any 2017, Isabelle Huppert va ser la protagonista i, per cert, només ha estat la vuitena dona que fou designada per escriure el manifest. La igualtat de gènere també és aquí una assignatura pendent.

L’actor i director Josep Maria Pou ha dit “que el teatre atorga un sentit de pertinença. El de sentir que un no està sol i que forma part d’una amplíssima comunitat que hi va com qui va a l’escola, al metge, a la reunió de veïns o al partit del diumenge. El que passa a l’escena té a veure amb la pròpia vida de l’espectador. A vegades fins i tot amb el seu jo més íntim i ocult”.

Tots els teatreros del món, siguin actors, directors, autors, escenògrafs, il·luminadors, regidors o espectadors sense més, coincidirem amb les proclames del proper 27 de març. Perquè com sempre es diu, el teatre és un art malalt amb salut de ferro, inassequible al desànim malgrat viure en constant inquietud.

Per tant, que millor que aquest dia per invocar a la deessa Talia, la del teatre, per recordar-lo i reivindicar-lo com el pa, la sal, la medicina i l’aliment de l’ànima.

El Dia Mundial del Teatre, com tots els altres dies de l’any, és i són els moments en que l’espectador troba refugi i consol, quan busseja en el seu interior amb el qui li arriba des de dalt de l’escenari o quan simplement riu i somia com un nen. Quan es lliura a la plena vivència teatral.

I des d’aquí, encoratgem als grups teatrals de la vila per la seva constància en oferir-nos les diferents formes d’art teatral al llarg de l’any i per portar a altres poblacions aquests espectacles que han nascut a Molins de Rei i que tants premis i reconeixements acumulen al llargs de tots els anys de vida del teatre amateur.