Amb motiu del 25è aniversari del Museu de Molins de Rei, Joan Pi i Saumell, conservador del Museu, va dirigir a Enric Madorell i Claramunt, director, un escrit, un discurs digne de ser tret a la llum quan, ell, home de poques paraules digué:

“No soc home de discursos, però com que estem en aquesta gran festa museística i coneixedor també de la llarga trajectòria de l’obra que festegem, en nom dels companys, permeteu-me unes paraules; en aquest simpàtic acte, íntim i cordial. És l’aniversari, de reconeixement, i també d’homenatge; d’una obra que enalteix la vila.

Com sabem, el nostre Museu va néixer de forma senzilla, però entusiasta; amb aquell noble esperit que, sortosament, no ha minvat mai, que l’ha fet triomfar.

El Museu, encara que sigui d’història, no és cosa morta; i el seu mèrit és donar vida a les coses que un dia en tingueren: I, sense pretensions, en són una peça més els que les fan viure.; com tots vosaltres, Amics del Museu, que estimuleu, animeu i aprecieu.

Com també, per aquesta divulgació, en excursions de visites culturals; amb l’autèntic dinar de germanor. Però, naturalment, el que avui celebrem, té un especial significat, és com la petita gran festa major del Museu.

I bé, si en totes les coses hi ha un creador, què podríem dir en el d’aquest cas? Tots els coneixem: Enric Madorell i Claramunt, que tots coneixem. Ell ha fet del Museu Municipal de Molins de Rei una de les seves més admirades obres artístiques, és a dir: Un gran pessebre! fet amb entusiasme i fermesa, que sempre ens ha esperonat a tots, feliçment, pel seu gran mestratge”

Aquí el Joan recorda que una vegada, una noia de la vila, visitant el Museu digué:

-“Però,, qui us ha decorat tot això! Sorprenent-se una vegada més del mèrit de l’artista. No oblidem que el poble els honora, s’honora a si mateix.”

“Li preguem, Sr, Enric, cordialment que en aquest acte, quasi familiar, accepti tota la sinceritat d’aquest grup d’amics. I no pretenem pas fer un panegíric de la vostra persona, perquè tots coneixem de la vostra gran modèstia; i poden més, el reconeixement general, i els sentiments, que l’expressió.

Ahir, avui, demà (mentre Déu vulgui), sempre estareu al peu del canó, d’un canó de pau, i per diana: la cultura, l’art, el bon nom de Molins de Rei. Us heu ficant, com el primer, per les coves prehistòriques, havent creat bons continuadors; La minuciosa tasca de restauració de peces; vetllant per la recuperació de valors històrics i artístics. O sigui, tot un assenyat i vivent neguit, pel gran patrimoni del Museu i de la Vila; dels que ara complim les Noces d’Argent. Bell lligam i fruit d’un destacat i pròsper esdeveniment!

En esplèndid bagatge, cada peça del Museu té la seva història que reviu de nou amb evocació, pel que és i pel que representa. Aquesta és la del Sr. Enric, el fundador, un servei de palesa vivència, coneguda i reconeguda per tothom.

Sí, ja sabem avui que li rendim homenatge que ell dirà que el Museu és obra de tots. Però, sincerament, sense el seu ferm puntal, l’exemple constant i sense abnegació, l’ànima creadora, tothora posada a prova, certament no estaríem aquí i no celebraríem aquest joiós 25è aniversari del Museu, que és de tots, una rellevant obra cultural i artística, noble prestigi de la població.

No voldríem dir-ho, per no ferir la seva discreció, però estem en un acte íntim i és la veritat: que el batec d’una vitalitat fecunda, d’afanyosa dedicació, de profund amor a la vitsa. I és perquè, quan una cosa se sent realment, així s’esdevé de profitosa, per la seva preuada aportació.

Cert és que un dia, els homes passen. És la vida! Però les seves obres quedaran com un gran testimoniatge d’una feina ben feta. I companys, presents, el nostre Museu és una obra viva, perquè és cultura i art, del passat i del present. I que per molts anys, hi sigui tot vigent.

I, Sr. Enric, perdoni que per una vegada, en nom de tots, ho diguem així; però avui era imprescindible.

En fi, brindem doncs, una vegada més, per un museu sempre triomfant, pel seu gran promotor, pel bé de Molins de Rei i el seu progrés cultural.”