En el segle XVII França tingué una sèrie de personalitats cristianes de primer ordre en el camp catòlic. Llavors nasqué l’anomenada “escola francesa d’espiritualitat”, en controvèrsia amb el protestantisme calvinista. La Reforma protestant va obligar l’Església catòlica a fer un esforç per explicar la pròpia fe i predicar-la amb més rigor. El Concili de Trento va donar impuls a la contrareforma catòlica que va tenir en sant Francesc de Sales (1567-1622) un dels seus màxims exponents.

Fill d’una família noble de Savoia, va estudiar dret i teologia a Pàdua. Després d’un temps exercint d’advocat i acceptar el matrimoni que li havien concertat, va sentir la crida al sacerdoci i la seva vida va fer un tomb. Sant Francesc de Sales va rebre l’ordenació presbiteral i ben aviat va ser enviat a la ciutat de Ginebra, feu del protestantisme calvinista. Aquesta ciutat era hostil a la Església romana i Francesc es va dedicar a predicar amb to amable però ferm i va aconseguir que molts protestants tornessin al catolicisme.

També va escriure moltes obres apologètiques explicant la fe de l’Església, pel que se’l considera el patró dels escriptors i periodistes.

Fou nomenat bisbe de Ginebra i amb santa Joana de Chantal va fundar l’orde femení de la Visitació. Va ser canonitzat el 1665 pel papa Alexandre VII i el papa Lleó XIII, el va proclamar Doctor de l’Església l’any 1887.