La Queta en un país molt accentuat

Ràdio Molins de Rei

“Dóna corda al català” (2005-2007))
“El català va amb tu” (2006)
“Encomana el català (2009)
“Provem-ho en català (2023-2025)

Com qui es posa un abric de l’àvia una mica arnat i polsós, la Generalitat de Catalunya ha recuperat la Queta. Aquell ninot de la campanya lingüística del 2005 amb l’eslògan “Dóna corda al català”. A la campanya actual (2023-2025) l’eslògan és més llarg: “Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure”. LaQueta antiga només saltironava obrint la boca i l’actual balla. Era una boca mecànica humanitzada, amb una corda semblant a la d’aquells ninots que salten, fan una tombarella a l’aire i cauen drets com tants polítics. Aquest personatge de l’any 2005 fou creat per protagonitzar diverses campanyes publicitàries en defensa de la llengua catalana. El seu nom, diminutiu de Boqueta, va ser triat mitjançant una votació popular durant el programa de TV3”El Club”.

L’objectiu d’aquesta campanya era conscienciar a la població sobre la necessitat de parlar en català per evitar que la llengua caigués en desús. Els lemes que es van difondre anaven encaminats a que els nouvinguts empressin el català sense pensar-s’ho. (Parla sense vergonya), demanava als catalanoparlants que el fessin servir en qualsevol ambient. (Parla amb llibertat) i es feia incidència en l’error d’optar per altres llengües amb desconeguts, per la procedència aparent (Per començar, parla en català).

El dia 14 de març del 2023 es presentà la nova campanya “Provem-ho en català”, impulsada pel govern de la Generalitat per fomentar l’ús del català. Una de les eines de sensibilització és un espot animat, que recupera la figura de la Queta, la boca saltadora, en un personatge d’animació que pretén representar la diversitat de la societat catalana. L’actual Queta ha perdut la característica corda, que ha estat substituïda per un botó.

La voluntat de la campanya és demostrar que en totes les situacions es pot parlar en català. La cançó de l’anunci l’interpreten un conjunt de veus que representen la diversitat d’accents del Països Catalans.

Al llarg d’aquesta campanya que durarà dos anys s’aniran presentant versions de la Queta i es fan i es continuaran fent actes a tot el país. Entre d’altres s’aniran trobant diferents Quetes en diversos àmbits de la vida quotidiana.

Tot aquest elenc de Quetes respon a la idea que els catalans tenim orígens diversos i parlem amb molts accents; no sols és vàlid el català dels autòctons amb ancestres catalans. “Parla’m amb el teu accent”, canta la Queta. Fa bé de remarcar-lo perquè durant anys -un grup de gent, més papistes que el Papa i, parlant com si fossin els més puristes del món- han fet escarafalls i befes amb el xava, que és el català parlat per castellanoparlants i els seus descendents (o els que se n’han empeltat). Encara dura, i és de plànyer. Davant d’algú que no fa les vocals neutres ni les obertes -o només les deixa ajustades- ni pronuncia consonants sonores, es produeixen desmais, i irritacions i rebutjos, propis de mals actors, fariseus que ells són els únics immaculats i, per dins, són els primers en no defensar la llengua. Hipòcrites.

Fora bo que aquesta actitud estúpida i mesquina no es repetís davant d’altres accents catalans degut a altres llengües d’origen. La Carme Junyent ho tenia molt clar a l’hora d’apropar totes aquestes persones de llengües de diferents orígens. Ens deia contundentment que hem de ser més oberts en la nova immigració, i no pretendre que els immigrants, o els seus fills, enraonin un català exactament com el nostre que també té les seves variants. Quan la rigidesa entra per la porta, l’espontaneïtat surt per la finestra. Llavors és quan el català es torna un idioma profundament formal.

Ajudem a totes les persones que proven a parlar en català. No és qüestió de corregir-los a cada paraula, fent-ho els tallem la seva iniciativa. A poc a poc, a mida que agafin confiança i soltura aniran corregint aquest nou parlar, moltes vegades molt difícil per a ells que tenen no solament uns sons diferents a les seves llengües, sinó també una grafia totalment diferent de la nostra.