Els documents més antics sobre els carros van ser localitzats a Mesopotàmia i eren d’uns 3000 anys aC. A Catalunya, els primers coneguts són de l’època ibèrica i, segons les restes d’un carro descobertes a Montjuïc, pertanyia al segle IV aC.

En el Molins de Rei de molt antic també hi devia haver alguns rudimentaris carros per anar al molí a moldre el gra i per al transport en general. Posteriorment a la construcció l’any 1768 del pont de Carles III sobre el riu Llobregat i la carretera N-II, ràpidament s’incrementà el transport de viatgers i mercaderies per carretera, i molt aviat amb l’establiment de diversos hostals al llarg d’aquesta carretera al seu pas per la vila.

Al mateix temps sorgiren diferents comerços i antics oficis relacionats amb l’abastament de les necessitats de l’important trànsit que s’hi desenvolupava, i que, fins aleshores, havia protagonitzat l’antic camí ral en passar per l’interior de la vila. A més dels hostals i dels graners, aviat s’instal·laren a la carretera els ferrers, els basters, els boters i, sobretot, els carreters constructors de carros.

Els primers carreteres constructors de carros que trobem establerts a Molins de Rei figuren en les llistes de les Contribucions Municipals de l’any 1846, de l’Arxiu Municipal. Per ordre cronològic són els següents:

Carles Martí (de 1846 a 1893), Ventura Sàbat, Agustí Castellví, Joan Àngel, Josep Forns Solé, Josep Sàbat Alborna, Jaume Puigventós Margarit, Jaume Alari Gual, Josep Forns i Figueras, Julià Martí i Dagà -fill de Carles Martí, Cristòbal Bas Vives, Isidre Busquets, Josep Font Canadell, Josep Bofill Armengol, Josep Argelagat i Joan Santacana Vives (de 1930 a 1932).

Tots aquests mestres carreters estaven establers a la carretera, excepte Joan Santacana, que era al carrer de Monturiol núm. 8 -avui carrer de Folqué- que pràcticament era a tocar de la carretera.

Al llarg de tot aquests anys, sempre hi havia diversos carreters en actiu al mateix temps, perquè encara que un plegués, tot seguit un altre començava l’activitat.

Els últims constructors de carros que encara són a la memòria de la gent més gran han estat Jaume Alari, Isidre Busquets, Josep Font i Josep Bofill.

Antigament, els carros eren molt senzills, amb la caixa a sobre de l’eix i les rodes de fusta massissa, però en el temps dels carreters esmentats, els carros que es construïen ja eren més sofisticats, de molts tipus adaptats a l’ús a què s’havien de dedicar.

Els més comuns eren: el carro de pagès per transportar la fruita i les verdures; el carro de torn, per transportar dues botes de vi o dos bocois; el carro de trabuc, amb la caixa de fusta per transportar sorra, graves o terra a les obres. També hi havia carros per al repartiment de mercaderies i de plataforma que servien per transportar càrregues molt pesants. Els carros per a l’escombriaire o per transportar troncs de fusta i als dedicats a transportar gent, com les tartanes o les diligències.

Finalment, voldríem destacar que en la construcció també hi tenien una part molt important els ferrers i els basters que, generalment, a causa d’aquesta activitat compartida, no treballaven gaire lluny els uns dels altres.