El carrer de Dalt es troba en el barri de Can Nadal o Barri Centre de la ciutat. Llinda amb el parc Nadal i té confluència amb els carrers Constitució, Dr. Fleming, Creus, passatge Torre de la Presó i amb el carrer Joan Batllori i el passeig Nadal.

Des de temps molts remots el camí o carrer de Dalt travessava la hisenda de la Casa de la Quadra del palau, i el Clos de Can Nadal, després. Un pas subterrani que seguia la direcció del passeig dels Pins comunicava les dues bandes del Clos. El camí arrencava del Mas Lluí, on es diu que hi passava una via romana, com es deduí per unes llambordes i unes monedes que s’hi trobaren que baixava tot fent giragonses fins a la plaça de Sant Llorenç, amb la capella dedicada a aquest sant, convertida després en església. Al mateix lloc és possible que anteriorment hi hagués hagut la capella de Sant Feliu.

Del carrer de Dalt ja se’n parla en l’escriptura de fundació de la parròquia del 1524, i segurament que l’existència del camí fos anterior a aquesta data. En el trajecte d’aquest carrer, Pere Llunell hi edificà una torre, motiu pel qual en aquell indret el carrer s’anomenà d’en Llunell. Maria, filla de Pere Llunell, es maridà amb Francesc Santacruz escultor de la cort reial de l’arxiduc Carles d’Àustria, que es disputà la corona d’Espanya amb Felip V de la Casa dels Borbons. En triomfar aquest darrer pretendent, foren expropiats els feus del qui havien estat addictes a la causa de l’arxiduc i la Torre Llunell fou venuda en pública subhasta el 26 de setembre de 1749 i adjudicada a Antoni Casanovas i Roig pel preu de 7.000 lliures, i la Torre Llunell esdevingué Torre Casanovas. Més endavant aquesta torre es conegué per la Casa de les Bruixes, i és on es troben actualment instal·lades dependències del Partit Judicial.

No obstant això, el 1825 el metge doctor Anton Domènech, al seu llibre d’aconductats, registra com a domiciliats al carrer d’en Nunell (corrupció fonètica de Llunell) Josep Pahissa i a Madrona Barbeta. Al mateix llibre es dona com a domicili de Josep Ginestà –el Xurmenet- i de Bartomeu Coca, el carrer de Dalt de la presó, que s’escauria on el carrer passava per davant d’aquell lloc de reclusió.

Al Padró d’Habitants de l’any 1891 figura com un sol carrer, el de l’Església, aquells que el Padró de 1841 en son quatre: el del Pare Etern, el de Dalt, el de la Rectoria i el de l’Església.

És amb aquest nom de Pare Etern amb el qual era coneguda la família Dalmases l’any 1775. El motiu o sobrenom de pare Etern els provenia del fet de tenir al replà de l’escala una impressionant estampa del Pare Etern, la qual inspirava més terror que devoció. En atenció a la significació tradicionalista d’aquesta família, a l’època franquista es donà a aquest carrer el nom de General Zumalacárregui, militar basc lluità a les files carlistes durant la guerra entre els anys 1833 i 1835. També havia estat conegut amb els noms de carrer de les Bruixes i carrer dels Morts, aquest darrer pel fet que hi passaven els enterraments cap al cementiri.

Finalment s’havia proposat el nom del poeta local Martí Dot, però no arribà a bon terme. A la sessió del dia 13 de novembre de 1980 l’Ajuntament acordà restituir el nom de carrer de Dalt i se suprimí el de Zumalacárregui.