El carrer de la Verge de Montserrat el 1896 apareix amb el nom de torrent de la caseta de les Bruixes. Posteriorment es digué camí Casa Carreras. Al Padró de l’Ajuntament de l’any 1945 ja hi consten famílies domiciliades al tram d’aquest camí, comprès entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i el carrer de Josep Ricart. El 1946 se li posà el nom de carrer de Montserrat.

L’any 1960 l’Ajuntament adquirí la finca Sayrach i la finca, propietat d’Antoni Amigó i Codina. A la finca Sayrach hi havia una casa modernista anomenada “Torre dels Dimonis”, construïda per Manuel Sayrach i Carreras, arquitecte polifacètic que també es dedicà a l’escultura i a la literatura. Deixeble d’Antoni Gaudí, destaca, d’entre les seves obres, la casa Sayrach de l’avinguda de la Diagonal, de Barcelona i, de la seva obra santfeliuenca, la Torre dels Dimonis, el jardí de la qual comptava amb una pèrgola, brolladors i una gran escala presidida per un gegant i una geganta. També hi havia bancs, dues torres de gust oriental a l’entrada i, el més important, el mur anomenat “de la creació”, en què hi havia representats els set dies de la creació bíblica. Avui, a Sant Feliu, es lamenta la seva desaparició com de tantes altres obres patrimonials en tots els pobles i ciutats del nostre país. Fet el mal, ara hauríem de tenir en compte i conservar el que ens queda de patrimoni que és una part molt important de la nostra història. Si la Torre dels Dimonis, com se l’anomenava, s’hagués conservat, hauria estat un dels pocs models de jardí modernista existents.

Durant l’any 1964, a les finques Sayrach-Codina, després de l’enderroc de l’antic edifici modernista, s’hi construí un camp de futbol que fou inaugurat el mes d’abril.

La fesomia del carrer de la Verge de Montserrat havia estat molt diferent de l’actual. Era un camí estret que comunicava el passeig de Bertrand amb la rambla de la Marquesa de Castellbell mitjançant un únic pont sobre el qual passava la línia de ferrocarril. Actualment aquest pont de dos ulls, un per a circulació de vehicles i l’altre per a vianants. Aquest té pintat en el seu interior un món submarí que, a diferència de l’altre pas per sota de les vies a la plaça de l’Estació, han estat respectades les seves pintures, cosa que no s’ha fet en l’altre túnel.

El 1960 es va inaugurar la prolongació del carrer, des de la Marquesa de Castellbell fins al passeig de Bertrand, aprofitant la celebració de la XI Exposició Nacional de Roses.

A la catedral de Sant Feliu de Llobregat, parròquia de Sant Llorenç, hi ha una capella dedicada a l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.