Torna Nadal. Una època de l’any plena de màgia, llums, bons sentiments, molt menjar, algun excés i moments familiars. Un moment per dipositar l’esperança d’un final espectacular i un principi immillorable en una butlleta de loteria. Buscant milers de somnis: rebaixar o anul·lar la hipoteca, pagar la factura del gas o de la llum, comprar-se una casa...¡i molts més!

Sovint que tenim un dècim, una participació o alguns d’ells. I ens preguntem: ¿Tindrem sort aquest any? Alguns fins i tot estan temptats a posar la seva fe en l’ús de la intel·ligència artificial o la computació quàntica per predir el número guanyador.

¿Per què creiem que la tecnologia té la clau per guanyar la loteria? Sembla que la intel·ligència artificial (i la computació quàntica) poden aconseguir-ho absolutament tot. Sentim que les noves computadores que venen, basades en quàntica, operen a tal velocitat que seran capaces de simular qualsevol combinació, posant en ridícul qualsevol sistema d’encriptació. I si són capaces d’això, ¿com no poden ser capaces de predir la col·lecció de números guanyadors de la loteria?

Sembla mentida, però no són infal·libles i hi ha fenòmens que no es poden predir. No ajuda que articles, notícies o experts augmentin les virtuts, distribueixin rumors, creïn mites, encenguin malentesos i, fins i tot, incitin a usos no ètics o responsables.

¿Per què aquestes tecnologies no tenen la clau per guanyar la loteria? És necessari recordar com funciona el sorteig per entendre per què no. Cada any s’estableixen una sèrie de mesures que asseguren les mateixes condicions. Les boles tenen el mateix pes, la mateixa probabilitat de caure per la rampa i tots els números hi són representats.

En altres paraules, cada sorteig no depèn de la informació històrica i dels patrons que puguin contenir les esmentades dades. Similar a quan llancem una moneda dues vegades seguides. Cada tirada és independent. Per tant, si el passat no ens permet predir el present, de poc ens servirà la intel·ligència artificial. Aquí arrela la debilitat d’aquests tipus de sistemes. Qualsevol moment que es construeixi a partir de la informació històrica de sortejos cometrà molts errors predient els números guanyadors, perquè bàsicament no ens permeten resoldre la pregunta que ens interessa.

¿I què passa amb la computació quàntica? La dinàmica de les boles dins del bombo, és a dir, el moviment que segueixen, és caòtica i, per tant, no pot ser predita. No ens servia de gaire un computador que pugui realitzar moltes més operacions i simulacions si no és possible determinar el comportament de les boles. No podem donar una solució determinista a un problema estocàstic.

Per tant, si volem guanyar a la loteria no ens queda més remei que esperar que la sort sigui la nostra amiga en aquesta ocasió.