El proper dilluns, dia 24 d’octubre, se celebra la festivitat de Sant Antoni M. Claret, arquebisbe i fundador de la congregació claretiana. Molins de Rei li té dedicat un carrer al sant que la seva major part passa paral·lel a la via. Comença al darrera del Poliesportiu Municipal amb confluències amb els carrers Carme Galceran, Cristòfol Colom, Antoni Marca i acaba al carrer Joan Maragall. Llavors el carrer pren el nom de Mancomunitat.

Antoni M. Claret va néixer a Sallent l’any 1807. En un dels goigs al sant hi trobem: A Sallent vila feinera/ vostre esguard s’obre a la llum/ com viola primicera/ ja d’infant doneu perfum”.

La seva vida d’infant, que els “seus pares en vós veien/ el minyó llest i eixerit;/ destre talment us preveien/ en l’industria del teixit”, va canviar d’orientació en sentir una vocació que el portà al seminari de Vic i, en acabar, va ser “ordenat a Solsona/ nou ministre del Senyor”.

La seva carrera eclesiàstica va consolidar-se tot “predicant El camí dret/...caminàveu constantment/ sant Antoni de Sallent”. Tenia una gran oratòria que donà a conèixer fent molts recorreguts, predicant missions pels pobles i redactarnt publicacions entenedores i populars com El camí dret (per arribar al cel) ja esmentat o el Catecismede la doctrina cristiana, el 1848, que va assolir moltíssimes edicions.

Noves responsabilitats li arriben: “Vostres mèrits admirables/ amb la Mitra han premiat/ al nou món fan grans miracles/ vostra fe i vostra pietat”. Sis anys com a arquebisbe de Santiago de Cuba i la gran fundació claretiana, “la vostra gran fillada,/ que el Cor de la Immaculada, l’embolcalla amb el caliu”, l’absorbeixen plenament.

Sent Sant Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba, al febrer de 1856, durant una visita pastoral va acudir a la població d’Holguín, on va pronunciar un llarg sermó. En sortir de l’església per dirigir-se a la casa en la qual s’allotjava, molta gent el saludava des dels dos costats del carrer. En cert moment, un home es va avançar fent el gest de besar-li l’anell, però de sobte va treure un ganivet i va voler-l’hi clavar al coll. El va ferir a l’orella, a la galta esquerra i en un braç. Van ser ferides profundes, va ser socorregut en una farmàcia i van poder detenir l’hemorràgia.

Quan es va refer, va saber que el seu agressor havia estat detingut i condemnat a mort. El va perdonar i en va demanar l’indult. Encara més, sabent que era de Tenerife, li va pagar el bitllet a les Canàries, perquè tornés amb la seva família.

(Aquest succés ens en recorda un altre de més proper: l’atemptat a Joan Pau II. El papa va anar a visitar a Ali Agca a la presó per assegurar-li el perdó personalment, però es va emportar un disgust perquè aquell no va manifestar penediment).

Sant Antoni M. Claret torna de Cuba reclamat com a confessor de la reina Isabel. Des de Madrid gestiona diverses activitats religioses i culturals. Havia creat també la Llibreria Religiosa per difondre la doctrina cristiana. De fet, fou l’antecessora de l’Editorial Claret.

La seva situació rellevant el porta a Roma com a “membre il·lustre d’un concili/ aixequeu la vostra veu,/ quan Déu inspira al Pontífex/ infal·lible el proclameu”. La revolució del 1868 l’havia exiliat amb la reina, “i en l’exili, el món deixàreu/ beneint-nos amorós/ car un jorn havíeu d’ésser/ sant insigne gloriós”. Va morir el 1870 “entre els monjos de Fontfreda:/ l’amor va trobar la cleda/ per crismar la santedat”. A Vic conserven el seu sepulcre.

Fins aquí la biografia basada en les cobles dels goigs, tot espigolant en els seus versos i l’anècdota, extreta del Full Parroquial de l’Arquebisbat de Tarragona, Parròquia de Sant Pere de Torredembarra (Tarragonès).