Bona nit a tothom:

Avui ens hem reunit aquí al Museu, casa nostra, per retre homenatge a una persona que, al llarg dels anys, sempre ha considerat i considera el Museu com a casa seva. Una persona arrelada a la vida cultural de Molins de Rei, d’una manera callada, però amb un bagatge molt important per a la història del Museu i, ensems, de Molins de Rei. Aquesta persona ets tu, Tomàs Sales i Rigol, conegut per tots abastament i, en aquesta trobada, voldria recordar un bocí de la teva llarga biografia.

El Tomàs neix a Molins de Rei el divendres, dia 22 d’agost de 1930, al carrer Fassina, núm. 28. Fa gairebé quatre mesos que va complir 84 anys!

Estudia a les escoles nacionals Alfons XIII i, l’any 1937 se’n va a la Joventut Catòlica, a l’escola regentada pel mestre Castells, on actualment hi ha el restaurant de la Peni. Una de les imatges que li han quedat gravades d’aquell temps escolar a la Joventut era que des del pati veia com els milicians vigilaven les vies del tren.

Als 13 anys comença a treballa a la serra de Miquel Roig, a la carretera. Allí s’hi passa quatre anys. En complir els 17 entra a la fàbrica Ferrer i Mora (El Molí). La feina que hi fa es mullar fils i portar-los als àspids (lloc on es feien les troques). D’allí se’n va a ca n’Iborra, teixint durant un any, passant a aprenent d’ajudant de mestre. S’hi està fins que la fàbrica tanca definitivament.

Un record que no se li ha esborrat de la memòria, com no podia ser d’altra manera, és la riuada de l’any 1962. En Tomàs treballa a ca n’Iborra, torn de tarda. Plou molt. L’aigua entra a la sala dels telers, 120 n’hi ha. L’aigua, amb la força, obre les portes de ferro. Marxa la llum. En Tomàs fa de contramestre. Sort que les dones ja han plegat. Aquesta, del seu record i de molts, ha estat la inundació que més danys ha causat a la vila. L’aigua va pujant, inundant les parts baixes de Molins de Rei i el carrer Fassina, el seu, l’aigua hi entra i puja fins a un metre.

L’any 1953 es crea el Museu de Molins de Rei instal·lant-se en una dependència del Club Samaranch, en un dels edificis de la fàbrica. El minuciós treball realitzat pels seus membres i col·laboradors anava bastint un dels millors museus de la comarca, amb les seves diferents seccions. Aquest mateix any, en Tomàs ja pren consciència de la formació del Museu i hi col·labora desinteressadament fent donació d’un bon nombre de peces que, actualment formen part del patrimoni del Museu Municipal de Molins de Rei.

L’any 1968 els Museu es trasllada a l’actual seu d’aquest carrer Pintor Fortuny, 55 passant a ser la seva denominació oficial Museu Municipal de Molins de Rei. En Tomàs, el 1970, entra a formar part del Patronat del Museu, com a membre del Grup d’Arqueologia. I es dedica, com els altres membres del Grup, a excavar. La Plaça de les Bruixes 1 i 2, Santa Creu d’Olorda, Sant Vicenç dels Horts, el Papiol...

Aquí faré un alto en la seva biografia perquè voldria expressar, si puc, el que em transmetia en Tomàs fa uns dies, en parlar-me de les excavacions:

“Una mirada clara, emocionat em transmet, amb uns ulls brillants d’una gran alegria i satisfacció, aquells moments tan màgics de cada troballa. Plaça de les Bruixes 1, se’ls apareix una àmfora ibèrica sencera. Una vegada excavat el seu voltant, amb el canvi d’ambient, es trenca a trossos. La reconstrueixen, en guarda en gran record.”

Gràcies a persones com en Tomàs i tants altres, avui podem admirar totes les peces recuperades i exposades al nostre Museu. Des d’aquí, d’una manera simbòlica i sentida, un agraïment a tots ells.

En Tomàs entra com a membre de la Junta de l’Associació d’Amics del Museu en temps del president Joan Amat i des de llavors continua sent-ne el membre més antic. És de ressaltar la seva dedicació, les seves vivències i el seu compromís per aquesta casa. Quan comença a explicar-ne anècdotes viscudes un es queda meravellat pel pou de ciència que és per a la història del Museu.

És d’agrair també la seva labor en l’arxiu fotogràfic actual. Amb la seva màquina manual, sense fer gaire soroll i com una formigueta ha anat i va plasmant les diferents activitats que es realitzen al Museu. Potser aquesta afició a la fotografia és el destí del seu dia de naixement. A la Vanguardia del dia del seu naixement, a la pàgina segona, hi havia diferents anuncis, però un de molt adient a tu, Tomàs perquè, ¿quants rodets hauràs omplert d’imatges de la història de Molins de Rei? Havia de ser així, n’eres predestinat, havies de ser cronista fotogràfic de molts dels actes que s’han realitzat al Museu. Ja ho deia aquell anunci del dia 22 d’agost de 1930:

“No pida nunca un rollo...
Pida siempre un rollo Agfa Film.
Es supersensible y de garantia absoluta.”

Com tu, Tomàs. Ho portaves escrit des del naixement.

Al llarg d’aquests anys, com a membre de la Junta de l’Associació d’Amics del Museu has viscut moltes situacions agradables, i d’altres, no tant. Decepcions, també, per promeses incomplertes. Horitzons no aconseguits. Junts hem passat moltes hores en aquesta casa. Et sentim molt a prop com t’han sentit i et guarden bon record els membres d’altres juntes que compartiren amb tu vivències entranyables.

En molts moments has estat escèptic per paraules i promeses que no portaren enlloc. Per això, moltes vegades t’hem sentit exclamar: “Jo no veuré mai el trasllat del Museu a ca n’Ametller.” Doncs, des d’aquí, i com a clausura de les activitats portades a terme amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la fundació del Museu, vull dir-te que veuràs, com tots ho desitgem, el somni fet realitat de la nova seu del Museu a ca n’Ametller.

Tomàs, és avui, un gran goig i molta joia, retre’t l’homenatge que et mereixes. Per això, aquesta trobada és l’inici d’una festa de convivència per les dates en què ens trobem (de la que tu no en sabies res!) i que et mereixes en grau súmmum.

Ara el president de la Junta d’Amics del Museu, en nom de tots els presents, et dirigirà unes paraules com a cloenda d’aquest petit homenatge a la teva persona i en nom de tots, rep aquesta abraçada pel que ets, pel que has fet i pel que encara faràs. Per ser un home entregat a preservar la història del Museu, que és part de la història de Molins de Rei. I sobretot, Tomàs,perquè ets un home bo.

Gràcies!