Hi hagué un temps en què el Nadal era quelcom més que una gran festa del consum. En aquells dies, la televisió reunia les famílies per veure una mateixa pel·lícula perquè no hi havia l’oferta actual. Una d’ells fou Qué bello es vivir, tota una lliçó sobre la celebració de la vida o de com no perdre mai l’esperança per seguir creient en la bondat humana.

L’esperit de Nadal va més enllà de fer regals perquè la felicitat no es compra. Els prolegòmens del Nadal venen del primitiu solstici d’hivern en el que la tribu es recollia a l’entorn d’un gran arbre, per sentir la força del grup i contar-se històries al voltant del foc.

L’any 1946, any del meu naixement, Frank Capra va estrenar la pel·lícula Que bello es vivir, bonica faula dotada de l’optimisme infinit que caracteritza aquest director, un dels més grans directors del Hollywood clàssic. El film esdevé un preciós conte sobre les segones oportunitats i els bons sentiments entre les persones. La història s’emmarca en els temps de la Gran Depressió, durant la Nit de Nadal, amb una acció que parteix d’una fantasiosa introducció en la que Deu apareix com una estrella incandescent cridant a un àngel caigut per anar a socórrer a un home en dificultats. George Bailey (James Stewart) està a punt de treure’s la vida en veure’s ofegat pels deutes. S l’àngel aconsegueix salvar-lo, aconseguirà les seves cobdiciades ales. A partir d’aquest punt, la pel·lícula mostra el que ha estat la vida del protagonista, per reflectir més tard com seria el poble si George no hagués existit. James Stewart fa una excel·lent interpretació d’aquest tendre, desesperat i divertit personatge que aprèn, gràcies a la lliçó imposta per l’àngel, que la vida és bella. No hi ha deute que justifiqui privar-nos d’ell si tenim éssers estimats al nostre entorn.

La bondat humana existeix i no s’ha de perdre l’esperança. La imatge de George Bailey corrent pel poble sota la neu, felicitant el Nadal a tothom qui troba, és una invitació a viure aquestes festes des del cor, la compassió i la fe. Empre tindrem una família o grup per sustentar-nos i compartir tot allò que ample les nostres vides. I sinó, sempre ens quedarà el cine amb pel·lícules com aquesta.

Les tradicions poden ser arcaiques però estan arrelades en l’origen del temps per cobrir les necessitats més primàries del ser humà. L’esperit del Nadal consisteix en celebrar la vida amb els nostres sers estimats.