Es podria dir que hi ha un espai geogràfic en el món que possiblement sigui dels més petits i pobres existents, però sense cap mena de dubtes, representa per a tots els cristians, encara que no hi hagin anat mai, el lloc més gran i més ric de tots els que un pot pensar. En els nostres pobles i ciutats arriba el temps del Nadal i d’una manera o altra continuem amb una tradició que ens transporta a un paisatge llunyà i a la vegada proper. Ja sigui pels cants que vam sentir quan érem petits dels nostres pares i avis, o perquè continuem veient cada any les figuretes escenificant un món estàtic i viu en muntar el Naixement en les entrades o en els menjadors de la casa, i així amb aquest gest familiar, tenint cura d’aquest racó més especial, instal·lem el paisatge del moment més tendre i lluminós de la Cristiandat. La representació del Naixement de Jesús.

Aquest lloc geogràfic molt a prop de Jerusalem és Betlem, Betlem de Judea, a Terra Santa. Un lloc en què tot l’any és Nadal, i així és celebrat hora rere hora pels pelegrins que arriben de totes les latituds del planeta amb les seves emocions contingudes i les seves pregàries i càntics reconeixibles sense importar l’idioma. Es diu d’aquest espai que és l’únic lloc del món en què en un espai reduït i íntim, es produeix el miracle de la comprensió, per uns instants només hi ha un idioma entre els homes de bona voluntat: el de la Tendresa, l’Amor i la Pau.

En l’Antic Testament, la localitat de Betlem és citada vàries vegades, moltes d’elles amb el nom de “Betlem de Judea”, per la tribu a la que pertanyia per distingir-la de la localitat homònima de la tribu de Zabuló, a Galilea. L’anomena Bet Léhem, “Casa del Pa”, i també Efrat (Mq 5,2), epònim de la tribu que vivia en aquests lloc i que significa, literalment, “fructífera”. També els noms moderns evoquen aquesta idea de fertilitat abundant: en àrab, Bet-Lèhem significa “la Casa de la carn”, degut a la seva quantitat de ramats d’ovelles i cabres, una de les activitats més importants de la comarca: en hebreu, Bet-Léhem significa “la Casa del pa”, argument que ens introdueix en la imatge de Jesús com pa baixat del cel (cf. Jn6)

Betlem, per als cristians és més que un lloc bíblic o històric, és el lloc particular i concret on nasqué Jesús, Messies i Fill de Déu. Ja el profeta Miquees ho havia profetitzat amb aquestes paraules: “I tu, (Bet-Lèhem), casa d’Efrat, el més petit dels clans de Judà, és de tu que sortirà per a mi el que ha de regnar sobre Israel.(...) Els seus orígens remunten als temps antics, dels dies d’antany sorgirà, regirà amb els poders de Jahvè, amb la majestat del nom del seu Déu” (Mq 5,1). El Messies, segons el profeta Miquees, a més de néixer a Betlem, havia de ser per consanguinitat, descendent de David. Doncs bé, precisament a les rodalies de Betlem nasqué l’idil·li entre la moabita Rut i Bóoz (Rt 2,8-22). Del seu matrimoni nasqué Obed, pare de Jessè i Jessè engendrà David, a la casta a qual pertanyia Josep, espòs de Maria i pare putatiu de Jesús.

Allà hi ha els frares de la corda, els franciscans, guardant els llocs i donant acollida als pelegrins i als cristians de Betlem, junt amb les comunitats que viuen a diari aquells llocs sagrats amb els armenis i els greco-ortodoxos. Visitar Betlem és entrar en la bonica i antiga basílica, agenollar-se davant l’estrella i sentir aquella unió espiritual amb el record del naixement de Jesús.